Si la llum

Si la llum és tangencial
i el silenci rau negre entre les ombres.

Si un calfred t'acarona
i la caiguda dels mites l'ànim t'esmicola.

Si les boires t'aclaparen
i el món és mot sense futur.

Si has conegut intensament
diversos àmbits i no ets ningú.

Cal plegar veles
i cercar altres pentagrames.

Petició

A La Vanguardia

*

El blog-amic Idees i contraidees

ha ocupat un espai a "La Vanguardia Digital"

***

Les quatre estacions

A ritme de Vivaldi,

i compàs de calendari,

fases planetàries,

ball amb coreografia a l'univers.

n

Oratge i lluminària,

inconfusibles juganers

que decoren terres i paisatges

segons imposa el pas del temps.

b

Equinoccis, solsticis,

primaveres i tardors,

calor extrema o fred de por,

estius, hiverns i els encanteris

d'un clima que ens decora l'hemisferi

amb cícliques partitures de colors.

Les quatre estacions.

***

Existències

Existències dependents,

existències orquestrades,

pedra a un pont de Isfahan,

gota d'aigua regant rosers

als jardins de les tombes a Shiraz.

Un raig que il·lumina un vespre a Palmira,

la neu intensa del gener al Gran Canal,

polseguera constant a les pistes de Burkina

o el luxe antic que ja no hi és a Tombuctú.

Seguim fils que a les esferes es rebreguen,

que comuniquen mons fets de multiplicitat.

Aires d'albada un abril que sembla maig,

lleugereses que edifiquen il·limitats bancs

de capital efímer i invisibles lladres a l'aguait...

Fràgils són les possessions

i volàtils les imatges;

sols mantenim els records

mentre així ho disposi la sàvia i capritxosa memòria,

administradora de flaixos i movioles d'impressions.

Existències orquestrades,

existències dependents.

Sublim

Sublim, la vida ens regala bellesa a bafarades,
records que semblaven perduts revifant a bategades,
fils que ens condueixen a excel·lents descobriments,
ens regala sons que ens transporten a indrets de seda,
joies que la mirada fan de cop úniques i valuoses,
i ombres que un núvol fa exquisit el sol d'agost.

Sublim.

Hi ha a la vinya poesia

Foto: vinyes i oliveres, paisatge de la Provence (França)

Hi ha a la vinya poesia;

quan els ceps són mig adormits

i reben fred i plugim,

quan queden dos o tres sarments,

quan els rosers busquen estels

i quan les mans de pell bruna

veremen fins el capvespre

el primer dia de setembre.



Hi ha a la vinya poesia,

hi ha un vers per cada dia,

hi ha poemes a dins gestant…



Als circells i als pàmpols i al soc.

I al fruit viu de sota el sol.