Petites, silents,
a caprici del vent;
les flors de diumenge,
al peus de la gent.
statcounter
diumenge, 18 d’abril del 2010
Quan les paraules
Quan les paraules són de vidre
i es trenquen a la veu si les vols dir.
Quan sols els sons delaten vida
i el discurs a un silenci s'ha perdut.
Quan l'existència esborra poesia
i un greix pudent de pus ho cobreix tot.
Arriba el temps
d'aprendre un nou idioma
fet de lletres sense nom,
de notes que un dia seran so
o de pinzellades d'altres mons.
i es trenquen a la veu si les vols dir.
Quan sols els sons delaten vida
i el discurs a un silenci s'ha perdut.
Quan l'existència esborra poesia
i un greix pudent de pus ho cobreix tot.
Arriba el temps
d'aprendre un nou idioma
fet de lletres sense nom,
de notes que un dia seran so
o de pinzellades d'altres mons.
...
dissabte, 17 d’abril del 2010
Guspira, detonant
Guspira, detonant,
burjar i burjar
a converses i expressions,
manllevar dos o tres mots
del noticiari de la tarda
per engegar un vers
i retratar un temps
de gelada i lent futur,
de blanc sobre les herbes,
d'enrenou entre els cristalls
que esdevindran cascades
sobre molses, a coves de fades.
Passejar pel paradís
que s'amaga fet oblit
per escletxes ja ignorades.
Lentament descobrir
que el repesques amb la xarxa
dels silencis, els sons i les paraules.
divendres, 16 d’abril del 2010
Giren les hores
Golós
Golós el mar s'empassa
els primers raigs de sol
i ens retorna un blau seré
que bressola suau l'albada.
A migdia ens enlluerna
el cobalt humit de l'aigua
fent concurs amb el color
d'un cel esfèric pel damunt.
I el vent s'enfila a les onades
després d'incitar-les,
i el blanc bromós de l'escuma
amb la sorra de la tarda juga.
I un gos borda allà mateix
i els núvols apareixen
mentre el vespre ens duu la pluja
a un espectacle massa dens.
Ens envolta olor de sal
i pins i terra es mullen,
i ensumo un temps ben trist
que deriva la llum cap a la nit.
Cau l'aigua sobre l'aigua,
i les roques del voltant
són balances de la boira
i de la pluja tobogans.
Quan fuig l'horitzó
i el paisatge és sols soroll,
tanques les parpelles a poc a poc
i la tempesta et segresta, mot a mot...
dijous, 15 d’abril del 2010
A la vora de la mar
A la vora de la mar
el sol daura la tarda;
envernissa la platja,
il·lumina sorra i sal
i es fixa a la mirada...
j
Somiaràs aquesta nit
un solemne paradís,
somiaràs aigües daurades
amb illes flotants pel mig
cau de sirenes, mags i fades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)