Roques, mar i flors

Foto: illa de la Palma. Canàries

*

Roques, mar i flors:

ball de colors,

i harmonia dels aromes.

Volcanisme, ferro i moviment,

onades, remolins, salat el vent

i dels grocs tots els gradients.

Ball de colors,

i harmonia dels aromes.



***

Temps primaveral

Temps primaveral

farcit d'intervals;

núvols, bancs de boires,

ruixats i tempestes,

clarianes, cels blaus,

llum tardana als capvespres

i albades matineres a mar.

*

Si som Sapiens o Neardentals

éssers màgics terrestres

o exemplars universals,

si som humans o una mica animals,

si som artistes del món cultural,

ministres, pagessos, firaires, brokers o aturats,

ens mullem la closca si plou

i suem sota el sol de raigs insistents

mentre ho permetin l'ennuvolada i el vent.

*

Sotracs a l'oratge,

primavera de faula,

acordió a la lectura

de totes les estacions,

que la meteorologia

ens regala emocions...

Saltirons de dolçor

La Mona de Pasqua,

la coca de Sant Joan,

panellets per Tots Sants,

torrons de Nadal,

el tortell de Reis

i bunyols de quaresma...

Saltirons de dolçor

d'anual repetició.

(mmmmmmmmmmmm)

*

Garlandes

Fan garlandes tots el pètals,

fan garlandes moltes flors

ben petites entre l'herba,

d'altres altes pel racons.

*

A les branques dels arbres,

diminutes pels marges,

als jardins, parterres i tanques

fan garlandes a milers

i atrapen primaveres

que han migrat als temps.

*

I ens retornen entre aromes

i el record de poms secs,

gerros d'aigua amb aspirina

i la cortina que mou el vent.

*

Fan garlandes tots el pètals,

fan garlandes moltes flors...

*

No vull

No vull una vil·la a Capri,

ni un veler d'eslora gran.

No vull un Lamborghini

ni una mansió als Alps.

Només vull anar aquí i allà,

només vull temps per caminar,

salut al cor i a la mirada

i accedir al tresor del món

infinit gegant dels mots.

Cantar amb rima fluida

la bondat del sol de maig,

la presència dolça de la lluna

una nit llarga de primavera

o les paraules tristes

d'un dia gris, patrimoni del passat.

Vull dansar amb les abelles

i sobrevolar sabanes per veure els nyus migrar,

vull ser núvol de tempesta

o el primer raig a un país d'orient llunyà.

Veure al mar tots els blaus

i a cada indret tastar cuines locals,

sentir els ritmes de la terra

i el silenci al cel si cal...

Surten les paraules

Surten les paraules,
han vingut aquí a jugar:
si et descuides fan rotllana
i es posen a ballar.

Envolten una fulla
o una flor que acaba d'esclatar
i contemplen a l'abella
que no para de volar.

Surten les paraules,
han vingut aquí a jugar:
si et descuides, fan filera
i es posen a cantar.

Segueixen a la vaca
o a uns bens acabats d'infantar
i contemplen a la pleta
les bestioles pasturar.

Surten les paraules,
han vingut aquí a jugar:
si et descuides fan poemes
i es posen a rimar.

Parlen sàvies de la vida
i d'anar pel món enllà,
ens acaronen a l'oïda

i expliquen el que hi ha.

***

Viuen els monstres

Viuen els monstres

als llacs més calmats,

els desperta la lluna

quan comença el maig.





Aixequen onades,

treuen bilis pel nas,

esquitxen mesquineses

tot al seu voltant.





I els guardes dels parcs

no tenen pas potestat

per reduir-los, quan surten

els bitxos esverats.




Cal mirar llavors cap a dalt,

veure els núvols, volar alt.

I esperar que una pedregada

foragiti l'immens odi dels dracs.

Hem de fugir de llurs atacs,

allunyar-nos dels llacs

i buscar la calma a les muntanyes,

els rius, les valls, les carenes o els prats.

***