Sols el silenci amb trencadisses
dels vents i ocells sobre les espigues
fa pensar que és un món viu
aquest que ara al davant divises...
Tot i que aquest blog és de poesia, avui em permeto incloure un text en prosa. És un text inspirat en la fotografia de l'Araceli Merino, sobre la que en Jesús M. Tibau ha proposat el 161è joc literari al seu blog Tens un racó dalt del món.
És el segon text que presento a aquesta convocatòria, doncs fa uns dies vaig publicar el poema "És la vida".
--
Poc temps i molta sort
Van néixer el mateix dia a la mateixa hora, el mateix mes del mateix any.
La Cindy, sobre un farcellet de col llombarda, tota envoltada de gebre i romaní.
En Pol va venir a aquest món, per una errada dels serveis de neteja municipals, a un abocador incontrolat. Naixia envoltat d'andròmines rovellades, de piles i bateries en descomposició, de mercuri, cadmi i zinc, de fluïts amb estranys reflexes... i de pudor, molta pudor.
Ambdós, als seus actuals divuit anys, gaudeixen d’una mútua amistat que perdurarà malgrat els seus divergents processos de maduració.
La Cindy es ara objecte d’un estudi anomenat “Antiaging and vegetables”; una empresa agrícola de nova generació instal·lada vora el llac, intenta demostrar el valor rejovenidor d’unes cols transgèniques procedents d’un paradís caribeny.
En Pol no és objecte de cap estudi i té poc temps de vida pel davant: ha estat víctima d'un procés degeneratiu d'origen indeterminat; és, però, gran la seva alegria, doncs sap que la Cindy hi serà al seu costat fins al final. Té poc temps i molta sort.
Focus, llum, colors i límits,
***
Aquarel·la del blog La paleta de colors de Maria Antònia
