Brollen les paraules

Brollen les paraules,

van dansant sense cap por,

doncs saben col·locar-se

com convé, al seu lloc.

I composen una rima,

i després ja són dos

fins que l'estrofa és finita

i el poema un pom de mots.

Brollen les paraules

i estiren d'altres que s'amaguen a l'interior;

són baules d'una cadena,

són racons il·luminats per la raó.

És la pluja responsable

És la pluja responsable

dels mil verds primaverals,

de les flors més presumides,

de les tiges tan crescudes,

de les vinyes jovenívoles,

dels boscos exuberants...

És la pluja responsable.

Espavilen les paraules

Quadre blanc de llum viva

ple d'esperances en uns mots

fets amb reguitzells de lletres

que dansen juntes essent sons.

Espavilen les paraules,
troben causes i raons

per relatar amb aquest poema

la sinergia i el palpitar del món.

Quedaran silents i quietes,

unides a cada vers,

fins que un dia seran lectura

o oblit al pou del no res.

Última hora del blog

Aspecte nou, i nou premi:

atorgat per... EL CUC

Gràcies, Esmeralda!

***

Quan el silenci

Quan el silenci es fa nit

i els mots serenament desprenen hàlit.

Quan la lluna és més que llum

i sols el temps s'empassa el teu neguit.

Quan els somnis rasquen al coixí

i l'alè remena pel pou cec més àcid

i els records es seqüencien

per donar sentit a l'expresió d'un desig.

Quan vida i mort prenen sentit

i t'has d'anar a mirar la imatge al mirall

i respires intensament i se t'entela la cara

mentre es dilata l'arribada de l'alba.

Quan et rebrega l'insomni al llit,

els poders són corcons

i les parpelles, finestres àgils...

Cel cobert

Teranyina ennuvolada,

cel cobert, pluja anunciada.

*

Promesa de verds lluents

fent catifa amb la florida de temporada

a camps i vinyes sota els vents.

*

Esclat sonor,

tempesta i ruixada

gotellada rugent,

transparència de cel·lofana,

renaixença assegurada!

*

::::::

Amb l'estàtica mirada

T’has quedat per sempre quieta

definint amb l'estàtica mirada

davant teu el lleu moviment

d’una presa exquisida, desitjada.

I estàs, per sempre més

guineu, condemnada

a romandre immòbil, absorta i extasiada,

a ser fixe objecte de nostra mirada.

I estic, ara una llarga estona,

jo mateixa condemnada

a romandre atenta a una imatge inusitada

que em té, pixel a pixel, captivada.

***

Participació al 164è joc literari del blog "Tens un racó dalt del món"

***