Un paradís

Juny de llum brillant,
mes de les nits més breus,
juny de sol intens al cel
que patrocina els mil verds.

Han florit els baladres,
triomfa als cims el desgel,
ressorgeixen els insectes,
les flors ens allunyen del fred.

Enrenou als boscos,
serenates dels ocells,
calma i silenci a l'albada,
trons de nit, i els coets.

Antesala de vacances,
porta gran pels aventurers
que s'endinsen amb els somnis
a un estiu de temps immens.

Els núvols seran el sostre,
la pluja un regal del cel,
l'horitzó un lloc per anar-hi,
el mar un mirall d'estels.

El món, un llibre obert,
la natura, un pou ple de secrets,
la lluna un fanal al firmament
i les vacances, un paradís al nostre cervell.
*

**

****

Plourà intensament

Van ràpids els núvols,

plourà intensament

canviarà de sobte

el color del cel.

*

I de nou els sostres

regalimaran goteig,

es mullaran els vidres,

i el cel farà negre

un dia ja fosc i lleig...

*

Com torna la calma a mar

i el vent als camps,

tornarà el blau a dalt

amb un sol font de raigs.

***

Tancarem les aules

Tancarem les aules,

el curs serà record

i vacances un bell mot

a l'abast de tots.

*

Entrarem als dies

daurats pel sol,

veurem llum i pluja,

veurem als cels jocs

amb núvols que busquen

terra seca i cargols
per ploure-hi fort.

Veurem nits tardanes

d'alegria i foc,

veurem com l'estiu

regna al nostre món.

*

Crema el sol

Crema el sol a migdia

i el vent és absent,

busca ombra la gent

sota els arbres dia a dia...

El brancam, seu de mil verds,

aixopluga el passeig a mida

al que ja amb l'estiu al temps

la primavera ens convida.

I al poble, voltes i arcs

ens faciliten la vida.

*

Brollen les paraules

Brollen les paraules,

van dansant sense cap por,

doncs saben col·locar-se

com convé, al seu lloc.

I composen una rima,

i després ja són dos

fins que l'estrofa és finita

i el poema un pom de mots.

Brollen les paraules

i estiren d'altres que s'amaguen a l'interior;

són baules d'una cadena,

són racons il·luminats per la raó.

És la pluja responsable

És la pluja responsable

dels mil verds primaverals,

de les flors més presumides,

de les tiges tan crescudes,

de les vinyes jovenívoles,

dels boscos exuberants...

És la pluja responsable.

Espavilen les paraules

Quadre blanc de llum viva

ple d'esperances en uns mots

fets amb reguitzells de lletres

que dansen juntes essent sons.

Espavilen les paraules,
troben causes i raons

per relatar amb aquest poema

la sinergia i el palpitar del món.

Quedaran silents i quietes,

unides a cada vers,

fins que un dia seran lectura

o oblit al pou del no res.