Ball de setembre

Foto: un dels patis de la Universitat d'Alcalà de Henares

Ball de setembre,

imatges, silencis i mots.

Ritme amb fèrrea tanca

que amaga al cor

aromes, llums i els sons

màgics del record.

Ball de setembre.

He vist

He vist les fulles seques

començant a envair el terra,

he vist la llum trista aquest matí,

he vist l'estiu ja quasi finit...

I els núvols que s'atansen

a un món bressol de gris.

Arriba un temps que ens tanca

als espais privats de cel.
I ens apreta entre parets,
ens afecta cos i cervell
i deriva els nostres somnis
cap a indrets fets de màgia, llum i vers.

El curs neix

Gust de pluja,

remor d'aigua,

tardor incipient.

Dia núvol,

fresc l'ambient

i el curs

neix rabent

ple de dies i hores

que omplirem de farciments.

Les històries i problemes,

colors, plors, riures i deures.

Jocs, gargots i converses

i tantes, tantes coses diverses.

***

No són, no, infinites les vacances,

són nostàlgies retallades i enyorances...

Serenament, la nostàlgia

Serenament, la nostàlgia

pinta crits de migdia a la vora del mar,

matins a la sorra que es mulla i s'asseca

amb ritme constant.

I el record poderós d'estar allà nedant...

Sabates netes

Sabates netes de bon matí,

tot el dia per empolsegar-se amb guix.

Dits àgils per escriure,

mans disposades a explicar-se a l'aire,

veu modulada en constant actuar,

i al cap, centenars d'històries per gestionar.

I llistes, i noms, i vides que omplen les aules,

i un calendari que ens omple les hores

en palpitants reguitzells trimestrals...

Fem horaris

Empresonem el temps a les caselles,

fem horaris per encabir el que fem.

El rellotge serà el rei

d'un imperi fet de ritmes que inventem.

Entrem al setembre

Entrem al setembre

amb llum dins dels ulls,

sorra a les soles

i estels als records.

Entrem al setembre

amb el pas ben formal

per cumplir cada dia

la jornada escolar.

Entrem al setembre

amb el coll ben planxat,

un gest d'alegria

i els plors ben guardats...