RODOLINS DE TARDOR

RODOLINS DE TARDOR

Amb poques flors ve una tardor

que pinta camps i arbres de color.

Pluges sobtades o animades ventades:

fan paraigües i ombrel·les destrossades.

Ha posat l’estiu final a el calor,

i ja comença el fred amb la tardor.

Octubre de figues, nous i magranes,

noviembre de bolets, pinyons i castanyes.

Ja arriben pomes i mandarines

per perfumar-nos les genives.

Dolça matèria

Dolça matèria

que ens promet deliciós llepar,

caramels que il·luminen

las tardes de pluja

o els matins de Nadal,

caramels que ens enganxen

al sucre amb colorants...

Presumida, la lluna

Foto: la lluna il·lumina la nit a Hiroshima (Japó)

Presumida, la lluna

ens omple la nit

envoltada d'estrelles

i foscors d'infinit.

Quin misteri insinua?

Quants secrets callarà?

És al món de les bruixes

fanalet d'embruixar,

és al gran univers

un cos sense més,

és la lluna font d'encanteri

i bon bressol per somniar

és gran reina al paradís sideral

és la llum d'intempèrie

que fa de la nit un imperi astral.

Domina els fluïts de la Terra,

orbita al nostre voltant

mentre determina

si una llavor germina

o si es corca un bolet,

si arriba al Nord la marea viva

o si han de nèixer els vedells.

Presumida, la lluna.

***

Elegants

Elegants són les lletres

que, quietes al teclat,

esperen amb ànsia

el ball de les nostres mans.

***

Ens regala la natura

Ens regala la natura

aromes ancestrals,

imatges de somni,

sabors del mar i del camp,

gotes fresques de pluja

i la bellesa que mai no s'atura...

Ens regala la natura.

***

Tempestes sobtades

Tempestes sobtades,

ruixats minerals.

La transparència em xucla

com a la pluja el fang.

Veig els mons aquosos

d'esponges, algues i coralls,

veig l'univers dels planetes

amb llunes de plata al voltant.

I m'atrapen els somnis

entre els trons i els llamps

per viure de nit mil històries

que invento pel cel volant.

Amb espurnes que esclaten

i cavalls alats,

amb màgia emmirallada

a bocins i trossets de passats.

Em desperta l'albada

amb gotes d'aigua lliscant

pels vidres que els núvols

han volgut atrapar...

Escric la vida

"Escric la vida

a raigs de tinta,

escampo mots

per tot el món."

Això cantava

un vell poeta

nit, matí i tarda

davant l'horitzó.

El sentien les estrelles,

el bressolaven cops de vent,

el saludaven les primaveres,

l'aixoplugava el sol d'hivern.

Un estiu de gran durada

i calor desmesurada

volia fer callar el poeta

a pinzellades de sol rogent

i dutxes de suor punyent.

Va tenir, però, de sobte sort

i el setembre portà pluges de tardor

per musicar-li amb aigua cada vers

i donar ritme de tempesta al seu poema.

***