Mirall a l'ombra

Mirall a l'ombra,

llum i reflex,

verd humit,

castany espès.

Tarda amb boirina,

bruixes i ocells.

La nit arriba,

ens atrapa el fred.

***

Juga el mar

Juga el mar a menjar platges,
juga a ser un drac voraç,
fa naufragar els grans de sorra,
se'ls vol endur a bussejar
a les profunditats més fosques de l'oceà.

I ja de nit un bocí corbat de lluna
farà de l'aigua en superfície un serè gran mirall
per bressolar tots els teus somnis
mentre dormis quiet i en calma, navegant.

Què ha passat amb el drac?
I les onades més ferotges? ja s'han amagat?
Són memòria a mar estant
d'un malson que ha caducat.

Metàl·lica tardor

Matina el dia amb llum tímida i tènue.

Vol fer fred,

vol tapar-se el cel,

vol ploure un núvol de plom

vol caure'ns en pes a sobre la tardor...

Metàl·lica, de coure, de ferro, d'or.

En pes, a sobre, la tardor.

--

Tresor

Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.

Intercanvi

Intercanvi de regals:
jo et dono ma presència,
tu em dónes rovellons
que t'agafo amb reverències,
amic bosc.

Tot i el seu color
semblen amagar-se
còmplices les molses
Carme



caparró molsut
humit de pinassa lleu
menjar exquisit...
zel

L'octubre

M'agrada que s'obri el teló

i el bosc s'abilli de tardor,

que entri l'octubre a escena

carregat de boires i núvols,

que el cel ens regali pluges

entre pinzellades de fum

i els últims raigs càlids del vespre.

Que l'hummus del terra rebenti

i esclatin els bolets,

que a la roureda creixin els ceps

i el vent a l'albada de sobte ens geli.

I anirem a muntanya,

i sentirem el picot, veurem un pit-roig

i la mallerenga es mourà inquieta

entre les pinyes i les cireretes d'arboç.

Correran els dies, passaran les nits,

cauran, com les fulles, les figues

i els grocs tenyiran al camp la vida

competint amb ocres, taronges i foc.

Fugirà l'octubre

madurant castanyes,

despertant fredors,

signant projectes,

emparant colors.

Fugirà en silenci

mudant enyors,

generant paraules

per bastir el món.

M'agrada que es tanqui el teló

i fruir, quan marxi l'octubre, del més grat record...

RODOLINS DE TARDOR

RODOLINS DE TARDOR

Amb poques flors ve una tardor

que pinta camps i arbres de color.

Pluges sobtades o animades ventades:

fan paraigües i ombrel·les destrossades.

Ha posat l’estiu final a el calor,

i ja comença el fred amb la tardor.

Octubre de figues, nous i magranes,

noviembre de bolets, pinyons i castanyes.

Ja arriben pomes i mandarines

per perfumar-nos les genives.