Pètals blancs

Pètals blancs

de flors efímeres

que aquí romandran.

Aigua

Aigua,

pluja i pinzellada.

Viure cada hora

És la nit filtre finíssim

que depura il·lusions,

empeny subtil amb vida els somnis

i és guspira que els empeny

pel món diürn dels desperts...

I així, ens sabem valents

per lluitar de dia al sol

i viure cada hora

amb un reguitzell d'emocions.

--

Estrenant el dia

T'aixeques amb la lluna encara als ulls

i el somni esquitxant-te tanta mandra,

t'aixeques al matí del nou dia

per estrenar les hores amb fermesa i alegria.

Braços, cames, peus i mans se't mouen sent harmonia

i el cor i els llavis i l'estòmac i el nas parlen per sí sols.

Sortiràs a carrer obert,

aniràs lluint pel món la teva repentinada imatge

i aquest dimecres, dia nou de febrer, et farà seu...

--

L'ametller

Entrem al febrer

Entrem al febrer

amb pijama d'estels

i desig d'albada a l'alè.

Amb flors i poncelles

entre el gris dels fruiters

i raigs freds de lluna.

Entrem al febrer

escalant brevetats,

entre els espàrrecs de marge

i els camps verd incipient,

invasió dels brots tendres de blat

sota un sol que aviat riurà vertical...

Una nit de pleniluni

Una nit de pleniluni

vaig sortir a veure l'hort

i allà, a redós de les ventades, al sot,

pintava la lluna al gat de color groc.

I els arbres nus d'hivern,

ses branques negres contra el cel,

i el silenci de sepulcre

testimoniaren ma visió.

Cap relat recollirà

el misteri de l'espectacle

que una nit de pleniluni

al gat engroguí de dalt a baix.

A la memòria se'm dibuixa l'escena

que us explico amb pels i senyals

a aquest cromàtic i explícit poema.