És fràgil l'escorça

El magma va de passeig;

les plaques tectòniques

no paren, és molt evident!

El terra tremola,

és fràgil l'escorça.

Som ninos d'un joc,

ninos sense força.

Diminuts a un món

que sovint ens bressola

i a voltes ens destrossa.

Quin plaer!

Quin plaer!

Cau la pluja freda:

el matí és plom i gel.

Jo patino per la vorera,

tu contemples el cel negre,

ella es mulla tota la pell,

nosaltres llisquem pel carrer

vosaltres tremoleu de fred,

ells treuen vapor d'alè.

Quin plaer!

Cau la pluja freda:

el matí és plom i gel.

Estrenar els dies de març

Estrenar els dies de març

amb el fred més hivernal,

les gelades a les planes

i els borrons ara esclatants.

I esperar llum prorrogada

i unes tardes de sol ataronjat

per dotar al nostre esguard

d'una amplia paleta renovada.

I esperar que arribin els falciots

i les imparables orenetes,

entre les flors, els insectes

i els colors embolcallant el món.

Estrenar els dies de març

albirant hores farcides

d'aromes d'altres llars

i promeses de viatges llargs

per viure moltes vides.

Dic el teu nom

Dic el teu nom,

queda suspès a l'aire,

les boires i el fum

et retenen la flaire.

Dic flor,

dic color,

dic explosió de la vida,

dic que reneix a recer del sol

la natura serenament embogida.

Publicat a Itineràncies poètiques.

El camp de colors

Es vesteix
el camp de colors.
La primavera
entra i no espera.

Flors als ametllers.
I al terra, herba

Ensumo primavera

Ensumo primavera

a la brisa de ciutat,

a la vida que xiscla,

a les flors dels prats,

a la lluna que ens mira,

a l'albada que matina,

a les nits canviants.

Als núvols d'escultura,

a l'onatge del mar,

a la mirada que brilla,

al futur, a un pas.

Ensumo primavera

veient l'almanac,

que les fulles volen

i l'hivern se'n va.

Sóc vent

M'invento jocs a trenc d'alba,

somio que el dia és fan de la lluna

i la nit organitza concerts de pluja.

M'invento jocs quan llisco per l'herba,

m'invento remolins a l'aigua veloç i freda,

sóc vent, bufo fort per aixecar les teules

i no em detenen les tanques ni les arbredes.

No tinc mesura ni gaire sentit ni seny ni cura,

sóc boig. M'invento jocs, i diuen: -Mira!, somia...