D'una glopada

Lloc? Platja

Hora? Migdia

Dia? Dissabte

Mes? Maig

Primavera assolellada,

l'aigua, gegant brillant color clara maragda.

El mar, intranquil,

m'absorbeix d'una glopada

i em retorna al món d'estiu amarada.

Ja sóc roca i sorra i peix

i llum i cel i sal i sol i fred,

sóc un ser de pell salada.

Obriu portes i finestres!

Flueix

Foto: l'Ebre, al seu pas per Benifallet

Avança l'aigua,

mai va enrere.

Pentina l'herba,

flueix el riu

sent torrentera

o corrent serena.

Avança l'aigua,

mai va enrere.

***

Un paradís

Foto: detall del terra. Barri jueu de Varsòvia (Polònia)

Pintarem al gris

el nostre paradís:

color i traç fi del guix.

Pintarem al cel

núvols i estels.

Pintarem al món

de nit lluna i després sol.

Pintarem al mar

llum canviant, brisa i sal...

Volar

Volar
com els núvols pel cel,
com el vent o els ocells.

Volar
com el pensament pel cervell,
com els projectes que fem...

Volar.

Fanals mariners

Fanals mariners,

llums que a la platja

evoquen vaixells...

I la brisa salada,

i la sorra al vent,

les nits de primavera

i els matins d'hivern.

I els mots que recorden

tempestes, naufragis i mals temps,

aventures passades

d'indians, pirates i romàntics viatgers.

***

Sento veus

Foto: Fanal de Crackòvia (Polònia)

Sento veus per dins de casa,

al bosc humit i entre les branques,

sento aquell brogit cansat de tants vespres...

Sento el silenci dels estels

i el crec-crec dels pensaments

que ballen de nit gronxant els somnis.

Sento veus de vells poemes,

sento veus de versos que neixen,

sento sons que m'acluquen les parpelles.

***