Plouen

Plouen generoses les paraules del poema,

són gotes d'aigua sobre els terrenys ressecs,

són pluges que han de fer esclatar els bolets,

són mots humits que fan ballar les fades i els follets.

Cauen amb fe, desig, força i ànsia,

cauen amb vertigen sobre els arbres,

són sons que musiquen els rierols

cauen del cel, entre els núvols, pluges de mots.

Mullen el terra, 

esborren la pols,

animen l'herba,

són brillants al bosc.

Gotes i lletres,

la gran remor,

de la collita a la tardor!

(Poema escrit sota demanda del Boletaire Gironí)

Les primeres ventades

Les primeres ventades
remouen l'estiu
que encara hores d'ara
se'ns escabull i és actiu.

Amb aromes de terra,
de pluges al desig,
i l'or de fulles que són vela
al mar immens dels cels
preparem les carteres,
preparem els cervells
entre graelles d'horaris
i les tanques del temps.

Començarem l'escalada,
de tant en tant farem un descens
i cantarem pel trajecte
o plorarem si ens esgota el pes...

Plor

Mar gris, dens, plomat,

del blau estiuenc t'has allunyat.

Ets mirall ara d'un cel blanc,

ets mirall dels grans núvols fumats.

Ets enrenou d'onades altes

sota un vent indecís i intermitent;

ens portes a la sorra negres algues

i l'avís de que el temps de platja

està arribant al seu, al meu final...

Quedaran lluny les vacances,

s'obriran els dies amb alarmes

i les hores seran forats negres 

a l'univers cabal de l'aventura vital.

Retornar

Retornar amb una tardor incipient

entre el brogit de la gent

i l'enrenou dels vols i els aeroports.

Descarregar milers d'imatges 

per retenir moments passats

mentre perd identitat l'equipatge

tot projectant futurs nous viatges...

Retornar, recuperar a casa el lloc

i fer de cada conegut indret

un nou focus d'atenció de la mirada

amb el bategar del esdevenir a cada passa.

Acumular, classificar les pedres de la Gran Muralla,

les llums, tantes llums de Palaus, Temples i Muntanyes,

els crits d'emoció turística a l'orella de milions de visitants,

i acabar amb els esmorzars diaris de vegetals i ous amb arròs blanc.

Guardar al calaix de la tauleta el Passaport

i reconèixer entre les mans, el plat i la boca

la coreografia quotidiana de la forquilla, el ganivet 

i la cullera per menjar el bistec amb patates i la sopa.

Oblidar el batibull de les dinasties,

dormir de nit i viure mentre dura el dia...

Descans

L'activitat d'aquest blog queda temporalment aturada.

Feliç agost a tothom!

                     Isabel

Les fades

Han fugit les fades

de boscos i prats,

han volat sobre del mar  

buscant noves onades

a d'altres litorals.

Amb pins i alzines

al penya-segats

i verdes atzavares 

entre vinyes i blats.

I quan les tempestes reguin els camps

i els humans tinguin aqui els boscos cuidats,

tornaran les fades a niar a les muntanyes

per tenir els nostres arbres com prínceps immortals...

Dansa

Un núvol gegant

s'apunta avui a la dansa

que al cel dicta el vent

quan de bon matí s'hi atansa.

És fet de fils blancs

i cotó espès de plata,

es mou lentament,

anuncia fosca la jornada.

Rere el núvol el sol

molts raigs amaga,

dissimula tanta i tanta calor

que ahir ens regalava.

Ja no hi ha mirall

a l'aigua de platja,

ja no hi ha brillants colors

als pètals de les flors,

ja no hi ha llum per pintar

els mil matisos de la plana

ni ganes de bany,

ni podem allargassar la mirada,

que el horitzó ja s'ha fos

entre la broma que baixa.

Un núvol gegant

s'apunta avui a la dansa.

Ballem tots amb el vent

i amb la pluja si canta...