Ens rep la tardor

Ens rep la tardor

amb garlandes d'or

entre somriures i plors.

Ens rep al setembre

per esvair la calor.

Ens rep la tardor

mig esmorteïda,

polsegosa i amb sed.

Enguany arriba

esculpint núvols al cel.

Ens rep la tardor,
voldríem que fos

amb el so de la pluja

fent concerts de debò.

I l'esperança de veure

als camps els colors,
a la vinya pàmpols d'ambre
i els bolets amagant-se
sota les molses del bosc.

Llegir

 

Llegir amb els ulls,

llegir amb el nas,

llegir amb els peus,

llegir amb les mans.

Ser veu, ser vent,

ser núvol fluint pel cel;

navegar amb el cap pel text

i engolir serenament els mots.

Entrar al paradís de la lectura

i quedar-s'hi hores amb fruïció

mentre el rellotge s'atura

als universos de ficció...

S'han acabat les vacances!

Regal de setembre

Foto: aula d'una escola de la illa d'Ibo (Moçambic)

És regal, és sorpresa.

és la capsa tancada

d'aquest nou curs

que al setembre s'estrena.

Estirem la llaçada,

esquincem el paper,

descobrirem dies màgics

plens de coses per fer.

Noves són les llibretes,

nous els llibres i els perquès,

desconegudes les pistes

i les cruïlles també.

Patirem dies rúfols

i en gaudirem molts més

d'estones farcides d'alegria,

sorpreses, llums i saber...

És regal, és sorpresa.

La immensa sed

Serralades, planes,

cims i muntanyes,

tots el prats i les valls,

vessants assolellades 

i ombrívoles obagues

acumuleu la immensa sed

d'un estiu calorós i sec.

Demaneu al cel

cada dia un ruixat,

demaneu als estels

nits de pluja sobre els camps,

demaneu-li al setembre

que es comporti com sempre,

que instal·li miralls

a les branques dels arbres.

Demaneu a la lluna

que jugui amb els núvols.

Digueu-li que volem anar al bosc

a cercar i trobar rovellons,

lleteroles, cama-secs, rossinyols,

ous de reig, cama-grocs i ceps

per omplir els buits cistells...

Desig

Ja ensumo la flaire del fang,

veig el cel gris i pesant

mentre cauen els ruixats...

Que ens regali la Natura

aigua fresca, pluja vital

a les ciutats i els camps.

Que netegi les façanes i els terrats,

que juguin les gotes als vidres,

que regui arrels, arbres i micelis,

que faci pessigolles al bosc

perquè espavili i ens regali els seus tresors.

Preparem les botes i els cistells,

que la tardor és a la vora

i hem d'anar a caçar bolets!

Plouen

Plouen generoses les paraules del poema,

són gotes d'aigua sobre els terrenys ressecs,

són pluges que han de fer esclatar els bolets,

són mots humits que fan ballar les fades i els follets.

Cauen amb fe, desig, força i ànsia,

cauen amb vertigen sobre els arbres,

són sons que musiquen els rierols

cauen del cel, entre els núvols, pluges de mots.

Mullen el terra, 

esborren la pols,

animen l'herba,

són brillants al bosc.

Gotes i lletres,

la gran remor,

de la collita a la tardor!

(Poema escrit sota demanda del Boletaire Gironí)