Passejar amb el vent,
sobrevolar els paisatges
i transformar en poemes
amb nitidesa aquelles imatges...
Endinsar-nos a la sorra
de les dunes al desert,
al permafrost de la nòrdica estepa
o desde la platja a l'onada més cofoia.
Ser poeta en la tempesta
diluint paraules a l'aigua,
enlluernant el vers amb el llampec
i la música dels mots al si del so.
Fugir després cap al cor de l'univers
enlairant-nos al globus del vers
lliscant entre els núvols incerts de la rima.
Fluir ja pel món subtil de la poesia
sense més bagatge que la lletra
arxivada a la càrstica dolina de la vida.