Poncelles al jardí

Doblegat el maig pel mig

ens regala pluja i neu,

declara que la primavera

esclata al nostre mapa,

que el sol és generós

amb la llum i proclama

que la calor és a prop

i la natura així ho canta.

Borrons a les branques,

poncelles al jardí,

els boscos cau de vida

i els prats acolorits.

El blanc de les muntanyes

té el temps finit

i les flors als paisatges

ens flairen l’aire per fi.

La calor és ben a prop

i la natura així ho canta.

Quin esclat!

Un gat petit als antics murs de les ruïnes fenícies de Tir (Líban)

Quin esclat!

Sóc poeta nit i dia,
sóc poeta dia i nit,

sóc poeta de bastida,

xuclo versos a la vida.

M'arrosseguen sempre els mots,

m'incorporen a una dansa

generada per la vista i l'oïda.

Quin esclat!

I m'estiren cada dit

per acaronar les lletres,

que romanen al teclat

mentre fan coreografies.

limitades per la tinta.

Quin esclat!

Us convido a aquest ball

us convido amb alegria,

doncs viure fent poesia

us il·lumina el terrabastall

de la quotidiana travessia.

***

Roda de poemes

Farem una roda de poemes

al voltant de tantes emocions...

Llençarem garlandes de versos

per terrasses, finestres i balcons.

Farem noves composicions

per cantar la llum de cada dia,

encabir el vol d'un au que arriba

o recordar velles cançons.

Serà un constant anar i venir

per tots els temps verbals,

i amb les paraules més subtils

preguntarem a vells enigmes,

viatjarem pels misteris,

pujarem per l'escala de la nit

fins anar a les estrelles,

fugirem de molts malsons

i obrirem capsetes d'altres mons.




***

Pessigolles

Les flors blanques dels arbres

fan pessigolles a l'aire;

estén el vent tota la dolçor

entre el vernís blavós del cel

i la ciutat d'un gris insuportable.

Ja es l'hora dels nous verds

esquitxats de coloraines

que ens asfalten els prats

en un temps vital de flaire.

Fugiré amb el cap del món urbà

i amb els ulls atents

volaré a valls i muntanyes

per gaudir d'un regal primaveral

que els sentits ens aclapara...

El tomàquet

Salat ja el tomàquet

i banyat a l'oli daurat

em demana mossegada

ara que és ben acompanyat.

-Us necessito- deia enfurismat

al setrill i al saler, ajudeu-me,

amics, a sortir d'aquest mal pas.

Jo no sóc ningú -afegia-

sol i sense la vostra amistat,

doncs només la meva flaire

no atreu cap boca amb gana.

Era abans llavor,

planta ufana i flor.

M'agrada viure a l'horta

i morir a la taula vostra.

Navegant per la mar

Navegant per la mar
cada vers amb sa vela
busca atracar al port
per confegir el poema.

El guia de nit el far
amb la llum sublim de la idea,
es deixa portar pel vent
poderós i vital de la llengua.

Acaba el seu viatge
aquell pom de mots
una albada vora la meva platja
i el diu ara la teva veu daurada.



Navegant per la mar
cada vers amb sa vela...

Ha nascut la primavera

Ha nascut la primavera,

dorm al bressol de la nit 

sota un mapa d'estrelles.

Quan es fa de dia 

s'aixeca per pintar flors i borrons,

dibuixar circuits de vols

o cantar melodies a ritme de pluja.

S'alimenta de records

i s'estima que el seu cor

palpita veloç amb ganes de vida.

Mutarà la primavera deseguida,

creixerà per tenir una infantesa

per la sublim energia beneïda

i ser estiu -seu de mosques i calors-

quan arribi la festa de la collita...