Quan arriba l'estiu
i ensumem flaires dolces.
Quan arriba l'estiu
i el cel emblaveix sobre els sostres.
Quan arriba l'estiu
i som bitxos del grup de les cuques
sabent que a l'estiu
tota cuca, tota, viu.
Quan arriba l'estiu
les nits són brillants,
els dies ens regalen
tempestes sobtades
i ensumem l'olor picant de la sal
barrejada amb aromes d'algues vora mar.
Es dauren els camps,
les polsegueres s'escampen
pels camins de la calor
entre flors i espigues als marges.
Arxiveu, quan arriba l'estiu,
l'estoig i els deures al fons del calaix
i ja sou vent entre els arbres
o espeleòlegs per estranyes coves llunyanes,
sou ara onades a qualsevol oceà
i flors blanques al voltant d'un pou artesià.
Sou, a caprici dels llibres, éssers del demà,
aus migratòries cap al continent africà
o bacteris que el plàncton transportarà
fins a unes illes volcàniques est enllà.
Viureu mil històries viatjant al tren de les lletres,
els gelats tindran gust de suc tropical,
la vostra mirada albirarà l'univers sideral
i cada jornada serà d'aquell color especial
que pintarà els quadres al vostre personal
museu secret memorial.
