Flames i foc

El cel no és tan blau
-esdevè quasi blanc-
ni les fulles tan verdes,
deriven ja a torrats i ambres.
La tardor arriba tard
carregada d'ordres,
de nous colors als arbres
i ganes d'amorosir les tardes.

Allargassa les nits,
dóna corda als fantasmes,
encén flames i foc
per coure les castanyes.
Passeja l'alè
dels vius per les tombes,
justifica pluges i vents
i ens apropa al dolç encant de l'hivern.

Quanta vida interna!

Quanta vida interna!

Invisible a ull nu,

mòbil, tancada, plena,

agitada i alhora serena.

La teva pell externa

és llur infranquejable frontera

que només al final es trenca.

Ets atractiu de mena

i quan et veig,

m'injectes l'alegria en bena.

Malgrat tanta vida interna,

malgrat el manat de cucs

que et devoren amb avidesa extrema.

Malgrat tot, rovelló,

et tinc en estima intensa, 

t'agafo, i et deixo anar amb pena...

No marxis

foto: l'Atlàntic (costa de Guinea Bissau)

Et direm no marxis,

et direm t'estim

et direm reviu

et direm que ets màgic

benvolgut estiu.

Amb la pota ranca,

esgotat del tot,

sense alè ni esma

ja se't para el cor.

Com a herència ens deixes

un bonic record,

dies fluïds de vacances

i l'esplendor del sol.

No et mors del tot,

que et conservaràn els mots

als poemes nostàlgics i a les cançons.

I ara, tots a escriure-li

unes paraules d'amor

amb la tinta gris del mig dol...

Estrenarem aula, aire i temps

Estrenarem aula, aire i temps,

estrenarem llum cada dia 

i sol i brisa i calma o vent...

Ens acolliran quatre parets,

un sostre d'l·limitada alçada

i les paraules dels docents.

Horaris acolorits,

finestres ben obertes,

somriures de retrobada

i mirades esperançades.

Les normes de la classe,

molts rètols nous

i les veus que s'escolen

per passadissos i racons.

Estrenarem aula, aire i temps.

Que aquest curs sigui potent

Que aquest curs ens estimbi

els dubtes pel rierol dels interrogants,

que canalitzi l'art amb les aigües braves

i ens ofereixi la llum poderosa

que encén el desig de coneixement.

Que aquest curs sigui potent,

que ens regali imatges de bells paisatges,

aromes solemnes de vespres i estels

i somnis pels mapes d'un nou univers...

Sorpreses als llibres,

raigs d'alegria al quotidià esguard

i mots rimats o rodolins pels racons.

Patis florits a l'aire lliure,

jocs i joguines de fils i cartrons,

molts dies de festa

i un pou de poemes, danses i cançons...

Li demanem al mes d'agost

Li demanem al mes d'agost
que doni ales als seus dies
lliscant per les emocions
de les vacances i la vida.

Plenes de dèries,
plenes d'afanys,
hores embolicades d'alegries
i de sibarites bretolades afegides.

I ser vaixell de fons transparent
o alça sobtada a la jornada borsària,
estrofa càlida al més gèlid poema
i alhora boia surant malgrat la tempesta.

Esperar albades intenses,
pluges grises sobre boscos i llacs,
caminades per desconegudes muntanyes,
i evolucionar amb un llibre entre les mans.
Copsar els reflexes dels capvespres,
admirar una nit les pluges d'estels,
passejar amb el cap ple d'imatges
per una col.lecció de nous paisatges,
salvar records que ens vol escombrar l'oblit
i reposar-los al celler, com el most primerenc.

Li demanem al mes d'agost
el benefici d'hores cautes,
d'espurnes sobre carrers i camps,
de setmanes carregades de mandra.
Li demanem certes dosis
d'aventures entre màgies d'elixirs
i, sobretot, trajectes vitals
traçats pel pinzell anònim de la serenitat.

Cada dia de juliol

Cada dia de juliol

matinem jo, la llum i el sol

per anar a fer un bany a mar,

contemplar al camp cada color

i inventar el que hi ha

més enllà de l'horitzó.

Un bosc de ginebró,

una bruixa que descansa,

un feix de llenya amb màgia

o un pou d'aigua  sagrada.

Cent cavalls alats,

una cançó mai cantada

amb tres tambors de fons

i un vals antic de fades.

Un paradís de verds novells,

de fruita fresca mil safates,

flors i llaços en garlandes

i temps d'estiu farcit d'hores.

Dies i nits en equil·libri,

rosada blanca a l'albada,

aromes suaus d'herbes superbes

i serenor als capvespres...