Mirall de coure

Mirall de coure,
mirall el mar,
mirall dels núvols,
mirall canviant.

Gris brillant
de calma immensa,
plom subtil
amb llum lliscant.

Veiem les cases
veiem el mar:
és la gran ciutat
amb l'skyline nítid
entre l'arbrat.

Camins de pedres,
arrels i terra,
camins vora els pins
i espàrrecs de primavera...

Ja marxes, hivern

Ja marxes, hivern.
Ens regales l'últim fred
amb el sol matiner,
bromes fugisseres
i llum natural fins les set.

Estires els dies,
escurces les nits
i pintes flors als jardins,
per rebre una primavera
que ha d'arribar sense espera.

Mirall de coure,
mirall el mar,
mirall dels núvols,
mirall canviant.

Gris brillant
de calma immensa,
plom subtil
amb llum lliscant.

Veiem les cases
veiem el mar:
és la gran ciutat
amb l'skyline nítid
entre l'arbrat.

Camins de pedres,
arrels i terra,
camins vora els pins
i espàrrecs de primavera...

Segona endevinalla d'aquesta temporada

Són els colors brillants de la natura

sota les boires de poderosa densitat,

són les llegendes de les bruixes

o el crec-crec que sento en trepitjar les fulles,

són les hores d'escannejar el bosc

o les tardes que en un sospir s'esfumen,

són les sopes, és el fum, 

és la cuina que s'activa,

són els cistells i les botes sobre el fang,

és l'olor de ranci i d'humitat,

és el temps dels interludis,

és la temporada entre la platja i l'esquiar,

són els raigs que juguen amb els núvols de pas,

és el triomf de la nostàlgia

i el record de l'estiu passat,

són els arbres que reposen,

són els vents sublims d'un aire

que ens transporta i fa volar.

És el mar que es refreda

i uns banys per posposar,

és la llarga espera,

que l'hivern ha d'arribar

i després la primavera

que ufana florirà...

Són els sons de la incertesa

i l'esperança en el què vindrà.

Segona endevinalla de la temporada

Són els colors brillants de la natura

sota les boires de poderosa densitat,

són les llegendes de les bruixes

o el crec-crec que sento en trepitjar les fulles,

són les hores d'escannejar el bosc

o les tardes que en un sospir s'esfumen,

són les sopes, és el fum, 

és la cuina que s'activa,

són els cistells i les botes sobre el fang,

és l'olor de ranci i d'humitat,

és el temps dels interludis,

és la temporada entre la platja i l'esquiar,

són els raigs que juguen amb els núvols de pas,

és el triomf de la nostàlgia

i el record de l'estiu passat,

són els arbres que reposen,

són els vents sublims d'un aire

que ens transporta i fa volar.

És el mar que es refreda

i uns banys per postpossar,

és la llarga espera,

que l'hivern ha d'arribar

i després la primavera

que ufana florirà...

Són els sons de la incertesa

i l'esperança en el què vindrà.

Primera endevinalla de la temporada

T'amagues sota l'herba,

et procures soletat,

surts ufà de la terra

i ets un excel·lent regal...

Octubre

Entres, octubre,

per la porta gran de la nit 

al gran regne del viure.

T'espera el bosc de color canviant,

les pluges solemnes a ciutat,

els terres emmirallats

i un calendari ja entrenat.

T'espera una llum somorta

cap al tard,

el tobogan d'un temps que passa de llarg

amb ritual de fulles seques

voleiant,

t'espera l'escalfor vora la llar

quan el fred a fora és novetat,

et ressonen ben constants

les passes incontables dels boletaires

i les albades cada dia més tardanes...

Trobes la fusta tallada,

el celler en ple procés,

a la cuina molta marxa

i el rebost ben equipat.

Trobes un any madur

que encara no s'acaba,

l'esplendor de la magrana

i la tardor en estat pur 

teixint a la natura filigrana...

Entres, octubre,

al gran regne del viure.