Quan comencen les vacances

Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg
s'estiren les hores calmes
entre el beure i tenir set.

Quan ens crida una gran ombra
per fruir de la fresca mòbil
i el sol crema l'aire del voltant.

Quan els camps groguencs
ballen fent onades
més enllà del ametllers.

Quan els mots reclamen tinta
i la sípia l'ha perdut de viu en viu,
és que ha arribat l'estiu.

I mengem un arròs negre
i escrivim postals arreu
i dormim la migdiada
i esperem que els xàfecs d'agost
reguin generosos el bosc
perquè esclati la florida primera de rovellons.

Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg...

L'escarabat de Sant Joan

Pobre escarabat pelut de la revetlla!

T’espantaran les piules, els coets i les bengales

quan passegis feliç pel pericó...

Brindarem els humans amb cava

mentre aguantem la coca amb l’altre mà

ignorant l’esdevenir de l’escarabat de Sant Joan,

ignorant la sort que el destí a tots ens oferirà.

Revetlla

Foragita el vent ja la tempesta,

marxen els llamps aquest vespre

fins que es fa de nit i surt la lluna

per ensumar les flaires florals

i aquella olor calent de la revetlla.

I comença així la festa,

cremen els trastos a la foguera,

envaeixen els coets amb llums la nit

i atorga el fum fantasmes a l’atmosfera.

Solstici d'estiu

Particular canvi climàtic
que cada any arriba automàtic.
Escurça les nits
i empeny collites.
Allarga els dies
de llums infinites.

Flor de Sant Joan

Grocs els pètals,
grocs els estams
per competir
amb el sol i els seus raigs:
és la flor de Sant Joan

Estrenar una estació

L'eclíptica declinada escurça
la nit més plena de màgia
mentre el solstici d'estiu
ens devora els vells arxius.

Estrenar una estació
que retorna cada any,
que ens col·loca a les vacances,
que avança les albades,
que fa renéixer l'abundor,
que ens omple el dia a dia
de sucre, canyella i salabror...

Estrenar una estació.

Avança el temps

Avança el temps,
fa drecera,
ens catapulta amb dolçor
cap els dies de més calor.

I oblidem el fred d'hivern,
les albades congelades,
les serralades totes blanques
i aquelles nits de gran foscor.


Ens obre les finestres,
ens fica a casa el sol rogent,
fruita madura a sobre la taula,
i nits de lluna fins el tard.