Les mans i la tinta són del mateix color

(Foto de Xavier Bertran)



Les mans i la tinta són del mateix color
i el gest i les lletres i el mots
ubiquen el traç a un lloc qualsevol
i generen idees, gestionen projectes
als papers que van perdent la blancor...

Ves a buscar castanyes!

Ves a buscar castanyes!

Passeja sota els castanyers

per omplir-ne sacs, paperines i cistells.

Que no t'espantin els marrons

ni les punxes dels pellons,

que no t'espanti el pes

de la fructífera recollida,

ni les fades del bosc

ni el vent que hi bufa allà en fer-se fosc.

Ves a buscar castanyes!

I quan la pluja aparegui

del bracet de la nit,

has d’estar ja a la cuina vora el foc

per torrar-les i entre dolços aromes

al caliu de la llar, menjar-nos la tardor.

Tinta de colors

Cau la pluja sobre els mots
i les lletres es deformen,
degoten tinta de colors
buscant rima amb la tardor.

Pinta la tinta els bolets,
les fulles que espanta el vent,
les castanyes més lluents
i la terra sota el cel.

I el poema es desfà
penetrant a la Natura
per regalar màgia al paisatge
amb coloraina inversemblant.



*

Rodolins de Castanyada (Cicle Inicial)

Quan la nit és ploranera
fa córrer al llit la castanyera.



Entre fulles i pellons,
castanyes i rovellons.



Humit el bosc,
a la llar encés el foc.



Mil estels al cel del novembre
il·luminen fantasmes sempre.


Menjarem castanyes i panellets
fets amb bons ingredients.


El fred empeny el temps
i cada nit una mica creix.


Cada fulla pren color
quan s'instaura la tardor.


Tanqueu portes i finestres,
que volen marxar els mestres!

Ha caigut

Ha caigut del punt més alt
ha caigut brusca i solemne,
s'ha estimbat del tot abaix.
La temperatura ambiental
avui, se'ns ha precipitat...

I la frescor al carrer,
i certes corrents d'aire,
i la grisor del cel,
i els núvols ploraners,
i la ciutat ben d'hora fosca
fan comparsa a aquesta davallada
que no per anunciada és inesperada.

Ens aboca tot plegat
al calendari refredat,
i a l'antesala d'un hivern
que ja deixa anar alguna nevada
als cims més alts de la muntanya.

Les ventades són lleugeres

Les ventades són lleugeres,
gairebé no s'aprecien;
el brogit del trànsit matiner
i les presses de la vida
les minimitzen.

Les ventades són lleugeres,
fan caure però, les fulles seques.

I si plou, ai!,
com rellisquen!

Dia fred

S'aixeca el dia fred:
esborra un estiu extemporani.

Amaga rostres,
capgira el gest,
solemne regna
temps enllà,
serà monarca de l'endemà.

I la nit es resisteix,
no vol marxar,
queda enganxada a una matinada
enfosquida al cel
que imposa el fred a cada pell.