Dia de la Terra

Dia de la Terra:
passeig de mirades per rius i camins,
per selves, sabanes i estepes,
pels núvols que reguen el Planeta.


Dia de la Terra:
mosquits i aranyes, serps i colibrís,
bromèlies, temples, menta i pins,
platges, muntanyes, illes i volcans...

Cada rosa

El sol i la pluja,

bressols que musiquen

el roser que al camp creix.

*

La lluna, els estels

de nit il·luminen

cada rosa que neix.

*

Al mar de les paraules

Il·lustració de Dolors Todolí

Navegant pel mar de les paraules
veig les que esquitxen llum al cel,
les presumides, les agosarades i les atrevides,
les que s'arrosseguen pels entrellums de les onades
i algunes, destarotades, que no saben
com frenar sa immersió al pou de vent i salabror.

I m'atrapen les paraules a sa xarxa poderosa
feta de rimes i raons,
teixida amb la sintaxi de ritme i so.

S'expandeixen, fan un món
de poemes i versos en saó.

I com les barques,
solquen sàvies,
suren vives
bressolades per la lluna
o els raigs calents del sol.

Més enllà

Més enllà dels terrats,
per sobre de les cases,
per damunt del ciment i de l'asfalt
hi ha un cel blau fet d'espai excels.


Aixopluc d'albades emboirades,
sostre gran dels migdies sublims,
colors de les tardes esfilagarsades,
llum tenebrosa de les nits més inquietants.


Volum alat gresol de les pregàries,
lloc ancestral que no envelleix en passar el temps,
reducte -paradís- seu de totes les tempestes,
marc per trons i llamps, vespres calmats i impetuoses ventades.

104è Joc Literari

Participo, amb el text que trobareu a continuació, al 104è Joc Literari que proposa en Jesús M. Tibau a "Tens un lloc dalt del món", un blog de referència molt actiu i sempre interessant.

104 Uman Lect



A la llum del Fanal Serè,

amb murmuri de mil traços

convivien els Umans Lects

amb els Ilects la mar de bé.


Als Umans Lects

els hi naixien llibres als braços,

i als Umans Ilects,

als turmells llargues arrels.



Esdevenien els Ilects desmais

als camps blaus de camins amb boira.

La nena 104 Uman Lect

va ser elevada per un Ilect creixent

i s'hi quedà en alçada a viure.



Li sortien mots als colzes,

poemaris als avantbraços

novel·les curtes als polzes

i libres de màgia als canells.



I la nena 104 Uman Lect

llegia cada dia més

i mai no s’avorria,

fins que un dia

se li ompliren els ulls de tinta

i un flaix la deixà petrificada

mentre el perfum de lilàs

la conservà eternament dibuixada.



A la llum del Fanal Serè,

amb murmuri de mil traços,

convivien els Umans Lects

amb els Ilects la mar de bé.

Un altre premi!

És el premi DARDOS, i arriba del blog "Des d'on neixen tots els somnis"

Gràcies, Assumpta!


El Dardos és un premi que entendré com a constància i "saber fer " de la persona que hi ha al darrera de cadascun d'aquests blogs, on cada nou post és com trobar-se amb un petit tresor de coneixements, d'empenta, i d'entusiasme.

I el lliuro a:


http://elcucaacollida.blogspot.com/

http://bibliotecamontfollet.blogspot.com/

http://ideesicontraidees.blogspot.com/

http://pescantidees.blogspot.com/

Tot

Com els farallons que s'alcen
a Capri, vora la costa al mar blau.

Com les espadanyes castellanes
on nien les cigonyes quan arriben.

Com el sol que juga amb la boira
un dia indecís aquí del mes d'abril.

Així, les paraules són i juguen
a bastir els poemes més subtils.

I si ens en adonem,
tot succeeix irreversiblement.

Tot.