Farem alta la foguera

Farem alta la foguera:
nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.

Les cadires i un llit mort,
les cortines que el gat esgarrapà,
la capsa de les joguines
i uns marcs de fusta despintats.

Farem alta la foguera:
nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.

Els records de les nits fredes,
la granera esgotada de dur bruixes a volar
o mig morta i cansada d'agranar,
el passat, què és mòmia embolicada en draps,
les esperances que mai no reeixiran,
i aquell refredat seu de virus ancestrals.

Farem alta la foguera:

nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.


I quan cremi l'últim bri de fusta
la primera llum del sol beneirà
oblits i amnesies que el foc ha segellat
al racó del no hi és i mai no ha estat.


Farem alta la foguera.

Orquídia

Foto: Orchis ustulata. Les Planes de Son

Sorpresa
al mig del prat
lluint bellesa
a frec del pas.

Rebre l'estiu

Rebre l'estiu
des del verd més lluminós.
Herbes altes entre flors;
i als arbres, ombra, ocells i nius.


***

Marxen

Marxen cada any les primaveres
perquè neixin els estius
bressolats pel sol més poderós
i les hores denses dels matins
empolsegades entre cants a les eres.

Marxen cada any les primaveres
de blat dansant entre roselles,
de totes les flors lluint als prats,
d'esclat de vida entre la insolació i les tempestes.
D'esperança en la collita...

Rebem l'estiu

Rebem l'estiu
amb les portes obertes,
la calor al voraviu
de la llum intensa de migdia
i el plaer de les ombres més espeses
sota els arbres vora el riu.

Rebem l'estiu
disfressat de groc ja el blat,
de cants de grills el camp
i de banys i sol el mar.

Rebem l'estiu
mentre es resseca la llenya,
al bosc hi ha remor de mil insectes
i ensumem ja l'arribada de la revetlla.

Rebem l'estiu.
Plugim, tempestes,
papallones i festes,
sopars sota els estels
i un reguitzell d'hores farcides de vacances
per comparar les diverses llums del cel.



:::::

Acomiadem la primavera

Acomiadem la primavera
que ens ha regalat ruixats,
els verds més inversemblants,
les florides tan acolorides
i l'esclat sublim de vida al camp.

Acomiadem la primavera
que ens ha ofert danses d'ocells al cel,
el desglaç de tanta nevada hivernal,
les primeres cireres,
els nespres amargs
i tanta fruita perfumada...


Acomiadem la primavera
per rebre l'estiu de foc, sol i caliu,
de nits cristal·lines vora mar,
de silencis poderosos a l'alba.

S'estendrà la poesia

Creixeran poemes a l'horta
quan esclati la nit de San Joan
si reguem amb mots de vers i rima
els solcs i marges amb estima,
i surten dels seus amagatalls
follets o fades desvetllant misteris siderals.


S'estendrà la poesia per tot l'entorn rural,
serà veu a les campanes i ritme a l'oratge,
farà estralls entre la gent seriosa del medi urbà,
musicarà cadències entre paraules de sapiència popular...