Temps immens
ple d'interès
que gestiona hores
profundes sota el cel.
Moments fora rellotge
que abominen el s'ha de de fer
i estenen xarxes àgils
pel fes el que vulguis, tu mateix.
És el temps de les vacances
sense horaris
ni haver de sortir corrents,
és el temps per perdre el temps,
és el temps d'això és viure, així és.
Perdre el temps en lectures
pel·lis i aventures,
llargs passeigs,
anar al port,
comptar els estels
i escombrar dels racons vells
les lletres, veus, mots i idees
cap a aquests o altres poemes.
O senzillament, sentir el vent
com et remena els porus de la pell.
statcounter
dissabte, 4 de juliol del 2009
Podeu ja tornar
He molestat les llagostes,
he fet saltar de l'herba els hostes,
han volat les papallones
i he foragitat un reguitzell de grills.
Ara podeu tornar-hi, us convido.
Ara us deixaré ja tranquils
fins que talli de nou la gespa,
la gespa verda del meu jardí.
Ara podeu ja tornar-hi
i passejar entre plantes i flors,
a mitja tarda amb el rec banyar-vos
fins que la nit us bressoli el cos.
::::::
Horitzó
T'allunya la mirada,
et crida món enllà,
és l'horitzó que et clava
la sageta de voler-lo traspassar.
I com que el Planeta és una esfera,
mai acabes d'arribar,
sempre es desplaça
quan et penses que hi ets a tocar.
L'horitzó, com el futur,
són fites ancorades al mot lluny
i per molt que avancis
no els tindràs pas a l'abast...
***
et crida món enllà,
és l'horitzó que et clava
la sageta de voler-lo traspassar.
I com que el Planeta és una esfera,
mai acabes d'arribar,
sempre es desplaça
quan et penses que hi ets a tocar.
L'horitzó, com el futur,
són fites ancorades al mot lluny
i per molt que avancis
no els tindràs pas a l'abast...
***
divendres, 3 de juliol del 2009
Ens mira la lluna
Ens mira la lluna,
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.
I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.
I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
Etiquetes de comentaris:
bruixa,
llum de lluna,
lluna
Subscriure's a:
Missatges (Atom)