Sota el sol

Foto: espigues silvestres. Delta de l'Ebre




Sota el sol que declina
la natura llueix
les espigues més fines
entre l'herba que creix.

Cada gotim

Creix cada gotim,
et vas inflant, raïm.

Sota el sol d'estiu
i les nits més dolces,
les que fan olor de flors
i duen a la flaire salabror,
les que ens conviden a estar a fora
i ens omplen el cel d'estels,
les que segur enyorarem
quan arribi el llarg hivern,
les que fan ombres de fantasmes
i passegen per dalt núvols fumats,
les que ens acullen al fons de l'univers
i volen retardar albades.

Les nits de lluna plena,
les que ens xiuxiueixen sons a l'orella,
les que ens llencen cometes
per formular desigs secrets,
les que juguen amb les marees,
les nits de foscors rimades...

Creix cada gotim,
et vas inflant, raïm.
I seràs un dia most,
i seràs un dia vi
per lluir tast exquisit
d'aquí a unes quantes nits.

(Aquest poema no és ben bé pels nens i nenes; és pels seus papes i mames)

Franja

Vora mar,
franja humida.
Sol i aigua.
Mirall.



***

Flor de nit

Flor de nit,
campànula blanca.
Seda encantada.



***

Disseny de la natura

Cada nervi de la fulla
té el seu camí traçat;
forma, relleu i silueta,
savi disseny de la natura.

Aigua freda

Dos regals de la natura:
un fruiter que creix
i l'aigua que no s'atura.




***

Densos els núvols

Es fan densos els núvols
-plom, pes i volum-
ja són poderosos al cel,
dominen el vespre
i eclipsant tènues la llum
acomiaden un sol fugisser
que cedeix presència al estels.



***