Rosat al cel

Foto: la serralada del Cadí des de Músser (Cerdanya)


Rosat al cel i als cims,
capvespre tènue de calma i llum difusa
que aviat ens farà només contemplar la lluna.

Serà record la serralada
i cada bosc un lloc fosc;
tan sols el cel tindrà entitat
per enfocar nostra mirada.

Festa gran

Fan festa gran els cargols,
celebren la festa anual:
gimcana al camp de cols,
llançament de bava amb salts,
carreres, girament de pedres
i escalada lliure per l'herba.

Mengen bolets,
beuen suc de tempesta,
ballen sardanes i minuets
ensumant flaires de les figueres.

Vull

Vull veure una vinya feréstega,
vull retornar a un lloc sense temps,
vull sentir el soroll d'una fulla
quan s'estimba al mig del camí
i ser el vent que la voleia
quan la foscor empeny la nit.

I tenir els ulls del mussol
i un olfacte de fura
i el pèl de la guineu.
Ser un regal de la natura...



***

Collita de primera

Sublim serà la cacera,
i generós el terra
amb una collita de primera.

A la vora dels pins, rovellons.
Amagant-se entre la molsa, camagrocs.
I els ceps, emmarcats per la fullaraca del bosc.




***

Juguen els núvols

Foto: a un racó del Tibet




Juguen els núvols al cel,
viuen dies i dies d'oci
i ballen cofois amb el vent.

Fan formes,
es mouen i volen,
s'alcen i baixen,
canten mantres als raigs de sol,
a la lluna variable i nocturna,
al fugir sobtat de la gent
quan les gotes gruixudes són pluja,
als vidres que fan dibuixar formes a l'aigua,
a l'arc iris llunyà,
a l'horitzó que reclama atenció
i als rossinyols, ceps i rovellons
que ens regalarà enguany la tardor.


***

M'espantes

Foto: núvols etíops

M'espantes quan passes pel cel
i sembles un fantasma
de llençol boterut i condemna perpètua.

M'espantes quan t'enfosqueixes
i ens envies por gris, quasi negra,
als diminuts mortals de la Terra.

M'espantes quan trones amb aquell soroll
summa decibèlica de terratrèmol i volcà
pròpia de país tropical en vies de millora.

M'espantes, núvol de tempesta,
d'evolució tardoral,
de nata muntada amb matís de glacera.

M'espantes.

És octubre un espai

Foto: llums i ombres a l'illa de Santa Margarida. Budapest

És octubre un espai,
és tancar aviat les finestres
és sentir que les nits
t'atorguen més hores pels somnis,
és celebrar xàfecs i sobtades tempestes,
és gaudir d'una lluna gegant equinoccial
que es reflexa a les aigües més quietes.

I esperar novetats teatrals
i pel·lícules llargament anunciades
i recloure les plantes, ja sense flors, a l'interior
i sentir la progressiva absència
al cel d'ocells, i els seus cants, i els seus vols.
Retratar al jardí l'última flor,
remenar als calaixos per trobar
una recepta de llenegues en conserva.

I reservar una matí per collir aranyons,
buscar una pineda seu de rovellons
i trepitjar-la amb sublim lleugeresa
escannejant amb l'esguard cada pam de terra,
i atansar-se amb la mirada al color rosat
que pinta l'horitzó el pinzell del capvespre.

I contemplar els castanyers disfressats de tardor,
i els pàmpols inversemblants que perden ja els ceps
i els taronges capritxosos escampats entre els verds
allà, al vessant assolellat d'aquella muntanya...

És octubre un espai.