Gener

Guardem les joguines

Guardem les joguines,

llencem embolcalls,

preparem la motxilla

anem al llit aviat,

que demà és el dia

de tornar a començar.

k

Amb els ulls mig tancats

i els records de les festes

incrustats dins del cap.

i

Any nou a la classe,

amb el fred de l'hivern,

la millor companyia

per anar endavant,

feinejar entre els llibres

i estrenar activitat:

el gener fa set dies

que ha començat.

k

La lluna, minvant.

La nit, plujosa

i els estels entelats

ens duen a les vacances

el negre punt final...

Retorn

Dia de Reis en moviment,

volar d'el Caire a París,

passar del confort atmosfèric

al gebre i la neu pel cel...

Seguir el trajecte,

anar amb pressa per l'aeroport Charles de Gaulle

fins trobar un avió que a Barcelona emprèn el vol.

Desfer l'equipatge,

rebre un munt de regals,

preparar el cap per tornar al quotidià

arxivant les imatges del viatge

plenes de veus i harmonia i matisos de tots els colors,

berenar un tros de tortell

i trobar-me la fava entre les dents!

Endinsar-me de nou

al mar serè dels blogs...

***

Ja han passat els Reis

M'han deixat una agenda

i un boli especial, dels que m'agraden a mi.

Una eina-navalla per tractar bé els bolets,

i una samarreta blanca per fer confortable l'hivern.

Però el més espectacular

és un vídeo-regal, un muntatge entranyable

que ha elaborat amb temps i generositat cabal

una amiga blogaire de sensibilitat especial:

http://cosesialtrescoses.blogspot.com/2010/01/per-lisabel-la-meva-amiga-invisible.html

Ara us vull parlar d'un altre regal,

el que jo he preparat per a una altra blogaire

que posa amb els seus posts el llistó molt alt.

És la meva col·lecció d'estrelles a un blog especial

que té finestres directes a indrets interessants

per fer de la seva -nostra- feina un camí sense final

i descobrir dia a dia

que anar-hi enllà és una aventura vital...

http://aclasse10.blogspot.com/

************

Regal BI

La meva BI, Zel, del blog "Ara mateix", té un regal-blog:

és aquest

Desert blanc

Pel cor del palmeral, a Bahaidya

La tarda s'esmunyia
entre els vanos vegetals
mentre dirigíem les nostres passes,
pel cor del palmeral,
a avistar l'últim raig d'un dia clar.

Bassals, sèquies i fang,
la pesència cridanera d'algun ase
a les petites hortes-quadre,
i les mirades dels pocs camperols
feien del nostre circuït
una estranya incursió,
érem rars "aliens" invasors.

Entrompessant amb branques seques,
enfonsant el peus a la terra més tova,
i accelerant el pas sota la inminent foscor,
avançàvem torpement darrera d'aquella veu que optimista cridava:
"chicas, chicos, por aquí, estamos a punto de llegar..."

I les llums acollidores del nostre hotel

ens rebien com a punt final
d'un passeig abrupte i singular
liderat per una destra i hàbil guia,
criatura que ens fa gaudir de la natura,
de l'oasi, del desert, de la ruta
i de l'últim raig pel laberint del palmeral.