De puntetes

De puntetes
va la lluna
va la lluna
de puntetes
va la lluna
cap al ball.




El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma
amb l'escuma,
el ball d'ones
amb l'escuma
que hi ha al mar.





De puntetes
va la pluja
va la pluja,
de puntetes
va la pluja
cap al ball.

El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma

amb l'escuma
el ball d'ones

amb l'escuma
que hi ha al mar.

De puntetes
va l'albada
va l'albada
de puntetes
va l'albada
cap al ball.



El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma
amb l'escuma,
el ball d'ones
amb l'escuma
que hi al mar.

...

Sóc el sol

Sóc el rei
del dia al cel,
i em passejo
i em passejo.

Sóc el sol
astre imponent,
llum i foc
al firmament.

Sóc l'alè,
alè de vida,
sóc la font
de cada ser,
sóc l'estel
que sempre et cuida,
tinc el nom
de sol-solet.

Jo et puc cremar la pell,
jo puc canviar el color del cel,
i m'amago perquè dormis
bressolat per molts estels.

No li cal a la lluna vaixell

No li cal a la lluna vaixell

no li cal avió, ni cotxe,

ni via, ni metro, ni tren;

no li cal a la lluna cap vel.



Viatja per les onades,

viatja solemne pel cel,

l'aixopluguen núvols i boires

i la màgia brillant del estels.



Corre per cims i carenes,

fa de la fosca nit un bell univers

farcit d'històries i llegendes

que fan adormir a grans i xiquets.

Escales, graons, escaletes i baranes

Matinada freda

Matinada freda,

l'últim cop de l'hivern,

tremolor extrema,

gelor absoluta a la pell.



No plou ni neva

ni bufa avui el vent,

llueix el sol

a un cel blau transparent.



I ens fa anar de pressa,

mira com va la gent!



Empeny tothom el fred

i ens perturba el seny,

fa visible l'alè

quan del temps és el rei.

A taula

Cadires, estovalles,

les begudes i el pa.

Bona gana,

plats, les copes i safates,

oli, taques i el menjar.

Bon profit de sobretaula,

les engrunes a la gespa

i tu, que has d'anar a fregar.

***

**

*

La vie en rose

Torna a sortir el sol,

reixeix cada color

sota un cel blau de debò.

n

Boires, trons i nevades,

cops de vent a les vesprades

són novetats ja historiades.

j

La immediatesa del bon temps

que se'ns enfila pels vidres,

aquesta bonança que ens acull

quan sortim a viure pels carrers,

l'alegria que se'n deriva

d'endevinar que la primavera aviat serà viva,

copsar el taronja contumaç

de la primera strelitzia,

o els roses infinits

que ens regala l'ametller...

k

Sentir-te ocell de pas

o abella aixoplugada.

Veure, viure i ser natura

o poeta entre el mot i la pintura.

***