Música

So que esculpeix el temps

amb silencis que el dimensionen

a un espai ple

de sonors documents.



Melodies reconegudes,

pulsacions rítmiques a l'aire,

ones invisibles. Sons...



Poemes sense mots.

Passarel·les són els mots

Passarel·les són els mots,

circuïts alats

que ens porten al passat,

ens fan travessar les boires

i aterrar als més estranys mons.

Entre bruixes i bruixots,

fades, monstres, sirenes i colors,

entre tempestes i els tresors

de les fronteres interiors.

Preguntes, dubtes, interrogants

acompanyen als mots-guies

de les nostres processons.

::::::

Harmonia en verd

Foto: orquídia endèmica de Madagascar

Transparència a cada pètal,

la llum no té recer

il·lumina tot el límit

d'una orquídia d'harmonia

que ha atrapat tots els verds

i a mitja tarda els llueix.

***

Dies de pluja, temps de monsó

Gerros d'aigua cauen del cel,

ofeguen aranyes i formigues

i al meu carrer fan grans bassals.

*

No s'asseca mai l'herba,

els jardins són oceans

i el ritme de la pluja

ens imposa harmonia al compàs.

*

Gotes gegants

estructuren esquitxades

i els ruixats són constants.

*

I la terra ja no és terra,

la terra és ara fang.

I les fulles illes verdes

a les aigües braves dels barrancs.

***

Poesia

Trama feta de temps,

aldarulls interns,

mots en harmònica brollada

i un xic picant, flaire dolça o salada.

*

Poesia,

que en llegir-la

es fa viva.

*

I ens manté en activitat;

espurna i embranzida,

text bressol del pensament,

gegantina bastida

de la saviesa col·lectiva.

*

Poesia.

*

Un raig de glòria

He trobat dies gèlids,

he patit vents sobtats,

he suat sota el sol tòrrid,

he sofert sota els aiguats.

*

He viscut - és pur atzar-

les històries més terribles

i he begut porcions de cel

en caminar solemne

pels territoris més variats.

*

I els núvols i els llamps,

i la dolçor feta flaire de les flors

i un munt de bells paratges

m'han, ens han, acompanyat.

*

Al bagul de la memòria

queda tot compactat fet sediment

i un dia, al servei del temps,

hi sortirà cap amunt un raig de glòria.

***

Anem, anem

Foto: a Lhasa, capital del Tibet, fidels budistes i visitans fan

la kora al voltant del temple sagrat de Jokhang.

Anem, anem
cap al davant.

Cap al fum
de l'univers,
flaire d'herbes
llum creixent.

No hi ha
tornada enrera,
no hi ha
volta al passat.

Hem de mirar endavant
i caminar seguint l'esguard;
tot el que anem deixant
s'embolcalla dins del cap
i ens empeny enllà, enllà...

***