Espavilen les paraules

Quadre blanc de llum viva

ple d'esperances en uns mots

fets amb reguitzells de lletres

que dansen juntes essent sons.

Espavilen les paraules,
troben causes i raons

per relatar amb aquest poema

la sinergia i el palpitar del món.

Quedaran silents i quietes,

unides a cada vers,

fins que un dia seran lectura

o oblit al pou del no res.

Última hora del blog

Aspecte nou, i nou premi:

atorgat per... EL CUC

Gràcies, Esmeralda!

***

Quan el silenci

Quan el silenci es fa nit

i els mots serenament desprenen hàlit.

Quan la lluna és més que llum

i sols el temps s'empassa el teu neguit.

Quan els somnis rasquen al coixí

i l'alè remena pel pou cec més àcid

i els records es seqüencien

per donar sentit a l'expresió d'un desig.

Quan vida i mort prenen sentit

i t'has d'anar a mirar la imatge al mirall

i respires intensament i se t'entela la cara

mentre es dilata l'arribada de l'alba.

Quan et rebrega l'insomni al llit,

els poders són corcons

i les parpelles, finestres àgils...

Cel cobert

Teranyina ennuvolada,

cel cobert, pluja anunciada.

*

Promesa de verds lluents

fent catifa amb la florida de temporada

a camps i vinyes sota els vents.

*

Esclat sonor,

tempesta i ruixada

gotellada rugent,

transparència de cel·lofana,

renaixença assegurada!

*

::::::

Amb l'estàtica mirada

T’has quedat per sempre quieta

definint amb l'estàtica mirada

davant teu el lleu moviment

d’una presa exquisida, desitjada.

I estàs, per sempre més

guineu, condemnada

a romandre immòbil, absorta i extasiada,

a ser fixe objecte de nostra mirada.

I estic, ara una llarga estona,

jo mateixa condemnada

a romandre atenta a una imatge inusitada

que em té, pixel a pixel, captivada.

***

Participació al 164è joc literari del blog "Tens un racó dalt del món"

***

La casa natal de Cervantes

Alcalá de Henares (Madrid)

*

Eloqüents i sibarites
les paraules a l'ambient
que es respiren entre els murs
a la casa-bressol de tan il·lustre naixement.



Incunables, antigues publicacions
del Quixot a les vitrines
i per en Cervantes, totes les ovacions...


*

Et cremes, les cremes

Dedicat a Clidice

Pigues, pigues,

vermellor!

Puja i puja el color.

Ai! et cremes, et cremes

si no t'untes ja les cremes

de molta i alta protecció.

Pigues, pigues,

vermellor!

Puja i puja el color.