Coses que podem fer a la vida

Aprendre els trucs de màgia

per enganyar la percepció,

ser follet d'un bosc o bruixa sàvia

o inventar una bella cançó...

Ser cuca de llum a mitja nit

o pintar al veler una aquarel·la

per penjar al mur del castell

quan la vida et faci princesa.

Llegir mil volums d'una enciclopèdia

per interpretar el llenguatge secret

d'una antiga i llunyana ètnia

que articulava fonemes al vent...

Mirar insistenment al fons d'un mirall

fins que ens segresti a dins la imatge,

comptar els estels de tempesta

un agost, la nit de San Llorenç...

Si jo fos poeta

Si jo fos poeta

escriuria vents a les onades.

Si jo fos poeta

pintaria lletres als núvols.

Si jo fos poeta

congelaria al jardí les flors.

Si jo fos poeta

estamparia versos als llibres.

Si jo fos poeta

retrataria bombolles de llum.

Si jo fos poeta

farciria els melons amb canyella i rom.

Si jo fos poeta

esvairia els maldestres amb fum.

Si jo fos poeta

trenaria amb temps els haikus,

rauria mil anys als oceans.

afegiria arròs als plats plens de fam,

editaria dietaris amb poemaris anuals,

m'enjogassaria amb els mots més depreciats,

penjaria pancartes rimades als terrats,

redactaria rètols a les parets dels supermercats...

Si jo fos poeta.

Jardí vertical

Foto: recinte Caixa-forum. Madrid

Aroma sobtat

Aroma airosa de flor blanca,

la dolçor solcant per l'aire,

i aquella calma que una tarda

de juny ens regala i embolcalla...

Episodis sensorials

amb els que la vivència

ens decora la quotidiana existència!

Hi ha un fil

Hi ha un fil que connecta

el pensament més subtil

amb els dits gestors de les lletres

quan ballen pel teclat

coreografiant els poemes.

*

Hi ha una llum que espurneja,

hi ha una salabror per dins,

hi ha una força que t'empeny,

hi ha una necessitat imperiosa,

hi ha la urgència per dir

allò que s'escapa per tal de fugir diluït

entre tanta i tanta matèria tediosa...

*

I esperem que un rampell

mogui amb efecte el fil,

i esperem que les articulacions s'agilitzin,

que el moment s'imposi al temps

i que el món dansi a ritme del vers.

*

Estiu poderós

Veure com s'esvaeix la boira
i triomfen sota el sol tots els colors.
Ensumar encara l'olor de terra molla
i encarar el migdia ressec sota una gran ombra...

Situar-se a recer d'un estiu poderós,
deixar-se embolcallar pels sorolls
diürns intensos i grocs entre els rostolls
tot somiant amb la música ambiental
que la nit durà envoltada de guspires a la foscor.
Esperar aquella cataracta sobtada regal de la tempesta,
anar al bosc per ensumar l'aroma de la resina
i encastar-la ja als illots blancs al mar del cel.
Dur la mirada inquieta a la vinya insistenment
per apreciar un raïm encara petit en procés de creixement.
Beure aigua fresca d'aquella font
que ens regala el vessant més ombrívol
vora el primer erol de rossinyols
que ens ubica allà el gps de la memòria.

Deixar-se conquerir pels tomàquets de l'horta,
buidar tota tota la fredor que l'hivern ens ha llegat
i festejar una tardor que ens arribarà un dia rica i generosa.

Marxes amb la primavera

Poema dedicat a la Roser,

que ha saltat a un altre cercle.

Rememorar instants vitals

d'extrema i intensa instància,

contemplar amb la memòria

aquell teu seguit de gestos ràpids

i anar enllestint amb el cervell

les hores entre el rellotge i la pell.



Belluguet, neguit

del matí a la nit.

Curiosa, analítica i viatgera,

sarcàstica subtil, resolutiva i juganera.



Àgil i ocurrent

marxes amb la primavera

i ja no has pogut rebre

aquest estrany estiu

que neix enguany fred i amb gebre;

t'han esquinçat del jardí,

la natura et crida a ser univers.

Has saltat a un altre cercle...




(Aquest és un poema que hagués preferit no escriure)