Hi ha un fil que connecta
el pensament més subtil
amb els dits gestors de les lletres
quan ballen pel teclat
coreografiant els poemes.
*
Hi ha una llum que espurneja,
hi ha una salabror per dins,
hi ha una força que t'empeny,
hi ha una necessitat imperiosa,
hi ha la urgència per dir
allò que s'escapa per tal de fugir diluït
entre tanta i tanta matèria tediosa...
*
I esperem que un rampell
mogui amb efecte el fil,
i esperem que les articulacions s'agilitzin,
que el moment s'imposi al temps
i que el món dansi a ritme del vers.
*
3 comentaris:
... si el món dançara a ritme de vers..tot seria més fàcil. un poema preciòs.
un abraçada.
noséqui, seria més fàcil, sí... (no crec que ho comprovem mai).
que bonic seria que lael mon gires al voltant de la magia de la poesia.
Publica un comentari a l'entrada