Haikú

Papallona,
has fugit de la nit
buscant la llum.

*

Al voltant de la Poesia

I

Tens totes les hores del dia,

tens totes les llums del sol,

tens cada estrella de la nit,

tens l'univers:

el món és teu, Poesia.

II

Cal obrir bé els ulls,

ensumar mil aromes,

gaudir amb el vol de les mosques,

jugar a ser mosquits,

volar amb les papallones,

voler ser pingüí de l'Àrtic

o un blauet brillant al Zambeze,

suar conquerint un cim...

III

Cal descriure el què has vist

obrint el sac de paraules

per triar-ne quatre, o dues o tres

i escriure el primer vers.

Els següents, després, van caient.

Com els esquitxos de l'aigua,

com la llum del cel al maig,

com el tro, el llamp

o a l'alba el primer raig.

IV

Has de procurar no perdre cap mot,

i conduir-lo, que ha de trobar el seu lloc

al poema que ens explicarà -o no-

que n'és de bonic el món.

El més bell poema

Remena al cau de les paraules

fins que trobis un enllaç

que comuniqui el que et ronda al cap

amb el vers més delicat.

*

I amb cada lletra avançaràs

pel poema, ritme i rima,

i els estels que el musiquen,

mot a mot esdevindran cançó.

*

Silencis, veus, somnis i sons

fan de la poesia una bona raó

per ser alè de vida,

per ser bressol amarg o dolç.

*

Amb pluja, vent, calor o fred,

amb un desig imponent,

amb un record o una conversa

pots construir ara el més bell poema.

*

En Gabriel Boloix, al seu blog "Escrits del fum", ha fet un preciós apunt després d'haver llegit "El més bell poema".

Aquí el teniu.

*

Cargol

Cargol
treu banya,
que un dia plourà.

Esquitxa

Esquitxa l'aigua
arran de mar,
l'onada és música.

Aranya

Treballa l'aranya,

treballa i no para,

que s'ha de procurar

el més fresc menjar.

Sargeix l'aire amb la bava,

fa puntes d'estampa,

i espera que la seva trampa

sigui el parany més eficaç.

Quina gana,

amiga aranya!

Quina gana!

Vent i brisa

Branques i fulles,

i el canyissar,

arbustos i arbres,

verd bressolar...

El vent queda quiet,

i ara la brisa lleugera

impera tremolera

-tot és belluguet-

al brancam del voltant.

L'olivera juga a ser plata,

posen eucaliptus i llorer

harmonia a la branca,

ho acoloreix el roser;

segueix el compàs

l'oreneta de pas

i pinta el cel estiuenc

un blau poderós de llarga durada.