Sóc la mel

Escombraré amb vent totes les fulles,

esquitxaré llum daurada arreu,
escamparé foscors prematures
i fredor sobtada als vostres vespres.

Estamparé grocs i taronges entre els arbres,
emblanquinaré lleugerament els cims
i a poc a poc, us llençaré de cap cap a l'hivern
mentre enyoreu les nits al ras, frec a frec amb els estels.

Sóc estació anual de mil imatges,
sóc la mel a boscos i paisatges,
sóc rebost, sóc collita, sóc graner,
sóc pluja humida, sóc un cistell ple de bolets...

***

Quan

Foto: la tardor també ha arribat a les illes Cíes (Galícia)

Quan el sol daura les fulles
i el bosc humit perfuma el cel.

Quan els núvols hi naveguen
i els veiem com pel mapa del temps.

Quan arriba el migdia
i encara ens queda dia
per jugar amb els follets,
caçar entre els arbres bolets,
buscar simetria a les teranyines,
tastar cireretes i aranyons
o trepitjar el fang sota les fulles,
és que encara hi ha al planeta boscos,
és que tenim vida i boca i ulls i nassos
i volem fruir de la tardor
i endinsar-nos-hi fins al fons...


***

Surt el sol

Surt tímid el sol,

l'aclapara una nuvolada.

Cada raig vol espavilar

amb lluminària apagada.

Hi ha al cel una batalla

de presències fugisseres,

doncs és cosa de la tardor

lluir cels de textura variada

i entretenir l'espectador

d'encuriosida i atenta mirada.

***

El primer raig

Té mandra el dia,

fa el ronso al matí.

La foscor s'estira,

s'allargassa la nit.

El carrer matina

amb el sol adormit.

El primer raig il·lumina

un nen que es pentina,

les capes de gomina,

gent que va corrent,

l'albada amb aquesta rima

i els núvols plàstics del cel.

A flor máis grande do mundo

Una casa de pisos

Foto: castell d'Osaka (Japó)

Al primer, les cavallerisses,

al segon hi ha les cuines.

Al tercer, sales de recepció,

al quart hi ha les cambres

i a l'últim, el cel i el sol,

la lluna i els núvols

i el vent del nord...

Rovelló, rovellí

Rovelló envellit,

ple de cucs a la nit.

Rovelló ennegrit,

rovellat al seu prat.

Rovelló escarransit,

t'has quedat ben petit.

Rovelló, rovellí

t'has quedat esquifit.

Rovelló envellit,

rovelló ennegrit,

rovelló escarransit

rovelló esquifit...

Ai, ai ai! Déu n'hi do

rovelló exquisit

que enguany has fugit.