En llegir tanta aventura...

(Preparant el dia del llibre II)

L'escriptor és el capità,

canten els mots els mariners,

els nusos són diccionaris

i el mar el paper en blanc.

Navegant escriu el llibre

entre tempestes i el cel clar.

Explica suau com volen les gavines

i que van saltant els peixos pel voltant.

Com esquitxen les onades,

descriu d'esma el capità,

que la lluna sovint de nit les il·lumina

i com naufraga, ai!, una pastera allà al costat.

Dies més tard, en llegir tanta aventura,

respires amb gust el vent salat,

després la brisa marina tranquil·la et despentina

i et mareges de seguida amb les tragèdies que el text va explicant.

El llibre té un punt de vista,

i mai no llegiràs 

aquell que no han escrit ni escriuran

els que es queden per sempre al mar.

***

-- 

Quan passeges la mirada

(Preparant el dia del llibre)

Poema encarregat per Sàlvia

Foto: "L'oblidat" (poble d'Oman)

Caminar amb les botes del text,

les lletres a les sandàlies

o els peus nus sobre les herbes

dels plats alpins o d'un jardí d'estels.

Navegar pels oceans 

entre dofins i taurons cap a les illes de les bromèlies,

ensumar les aromes de la ruta de la seda

i reviure mil aventures pels camins de la terra.

Ser entre les dunes lluna plena,

a la selva raig de sol trenat a una liana,

nit polar i albada amb aurores boreals,

ser capvespre vora mar o vent tropical...

Quan passeges la mirada per sobre la pantalla

o un llibre de paper i t'hi quedes una temporada

pots ser viatger dels temps, seguir d'aprop èpics aventurers,

o somniar amb la teletransportació entre tempestes de coets.

Plorar amb llàgrimes noves,

imaginar cristalls de gel acolorint un desconegut planeta,

esmorzar sucs d'aranja amb xarop dolç d'arbusts del nord,

patir amb un vell dinosaure cercant la supervivència...

***

Vacances

S'ha vestit la llum de blanc

S'ha vestit la llum de blanc

per pintar-li al dia moltes hores

i convidar-nos a anar al camp

a ensumar totes les flaires.


S'ha vestit la llum de blanc

per pintar-li al dia moltes hores,

 veure com esclaten les flors

i omplen el verd de coloraines.

El perfum ambiental és dolç,

subtil la remor del temps que passa.

I un tel assolellat solemne cau de dalt

per evaporar amb calor les aigües,

convidar mil mosques a les tardes

i arraulir-nos vora els vidres cap el tard...


Tenim llum de primavera
entre els núvols, fugissera;
és la claror de finals de març
que ens envolta, ens apropa i fa drecera
a les nits dels focs i els balls vora la mar.








***

Per a un matí de dissabte...

Dia Mundial de la Poesia

Fer poesia

És senzill fer poesia, 
sols has de deixar fluir 
una paraula rere una altra 
amb silencis rítmics pel mig. 

Surt com les espurnes de la llenya, 
com les bombolles de sabó, 
com el crit que ens provoca l'ensurt. 

Una imatge, una visió, 
unes paraules, 
un gest, un pas, un retall de món, 
l'avaria inesperada, una sorpresa, 
la lluna plena, o la llum d'una posta de sol. 
Qualsevol moment és bo; 
necessites, però, 
moure't per una mina de mots, 
cert sentit del so 
i plasmar amb celeritat 
els inputs d'immediat fets traç. 

Sense tallers ni materials, 
ni pinzells ni teles ni gúbies ni instruments, 
sense horaris ni ajudants. 
Només amb la pintura dels sons 
i l'aventura per la selva de les lletres.

                                                     

Benvinguda primavera

Benvinguda, primavera,

carregada de tantes olors

comences amb l'equinocci

i acabes sent el solstici de la calor.

***