Plor

Mar gris, dens, plomat,

del blau estiuenc t'has allunyat.

Ets mirall ara d'un cel blanc,

ets mirall dels grans núvols fumats.

Ets enrenou d'onades altes

sota un vent indecís i intermitent;

ens portes a la sorra negres algues

i l'avís de que el temps de platja

està arribant al seu, al meu final...

Quedaran lluny les vacances,

s'obriran els dies amb alarmes

i les hores seran forats negres 

a l'univers cabal de l'aventura vital.

Retornar

Retornar amb una tardor incipient

entre el brogit de la gent

i l'enrenou dels vols i els aeroports.

Descarregar milers d'imatges 

per retenir moments passats

mentre perd identitat l'equipatge

tot projectant futurs nous viatges...

Retornar, recuperar a casa el lloc

i fer de cada conegut indret

un nou focus d'atenció de la mirada

amb el bategar del esdevenir a cada passa.

Acumular, classificar les pedres de la Gran Muralla,

les llums, tantes llums de Palaus, Temples i Muntanyes,

els crits d'emoció turística a l'orella de milions de visitants,

i acabar amb els esmorzars diaris de vegetals i ous amb arròs blanc.

Guardar al calaix de la tauleta el Passaport

i reconèixer entre les mans, el plat i la boca

la coreografia quotidiana de la forquilla, el ganivet 

i la cullera per menjar el bistec amb patates i la sopa.

Oblidar el batibull de les dinasties,

dormir de nit i viure mentre dura el dia...

Descans

L'activitat d'aquest blog queda temporalment aturada.

Feliç agost a tothom!

                     Isabel

Les fades

Han fugit les fades

de boscos i prats,

han volat sobre del mar  

buscant noves onades

a d'altres litorals.

Amb pins i alzines

al penya-segats

i verdes atzavares 

entre vinyes i blats.

I quan les tempestes reguin els camps

i els humans tinguin aqui els boscos cuidats,

tornaran les fades a niar a les muntanyes

per tenir els nostres arbres com prínceps immortals...

Dansa

Un núvol gegant

s'apunta avui a la dansa

que al cel dicta el vent

quan de bon matí s'hi atansa.

És fet de fils blancs

i cotó espès de plata,

es mou lentament,

anuncia fosca la jornada.

Rere el núvol el sol

molts raigs amaga,

dissimula tanta i tanta calor

que ahir ens regalava.

Ja no hi ha mirall

a l'aigua de platja,

ja no hi ha brillants colors

als pètals de les flors,

ja no hi ha llum per pintar

els mil matisos de la plana

ni ganes de bany,

ni podem allargassar la mirada,

que el horitzó ja s'ha fos

entre la broma que baixa.

Un núvol gegant

s'apunta avui a la dansa.

Ballem tots amb el vent

i amb la pluja si canta...

A cada vers

Construir paradisos amb les paraules,

bufar la brisa que bressola el branquilló.

Sentir de la primera llum aquella remor

quan el Planeta ens regala el nou dia

i esperar que arribi el futur amb fe de vida.

Un munt d'ocupacions, 

un toll d'indefinides esperances

traçades al paisatge amb afilat llapis de grafit,

una esfera curulla de cel·les 

que amaguen sol·lícites mil perquès...

I anar avançant amb el cap ben alt

per gaudir del poema capbussant-hi a cada vers

en la mesura que ho permet la combinatòria de l'idioma

quan t'esprem les idees al suc dels sentiments

o quan tot el temps se t'expandeix, com passa ara mateix. 

Parlar de tots el grisos de les pedres

i de l'harmonia natural

que copien de l'univers les disciplinades lletres.

-- 

Lluny

Lluny de matinar al mig de la fosca,

lluny del fred tallant de l'hivern,

lluny d'aquell gener que mai no s'acaba

ens envolten els raigs generosos de l'estiu.

I ens duen la remor cridanera de les platges

i dels grills entre els grocs intensos dels camps

i la brisa càlida immensa de migdia

i les tardes gegants ofegades en llum.

Les nits són ara cases de la vida

sense portes ni sostres ni llenya ni fum,

són els nostres negres regnes directes,

són pantalles pels somnis esquitxats de futurs.

I de dia, els verds matisen els tons sota el sol

emmarquen les vives intensitats de les flors

i la terra, seca, demana a crits els beneficis de l'aigua

mentre les vacances ens bressolen amb onades de vida el cor.