Respirar l'aire de les muntanyes,
fruir dels verds als prats,
pasturar com ho fan les vaques,
saltar per camins i valls.
Dipositar lluny la mirada
buscant-ne l'horitzó,
ser element viu del paisatge
assaborint els seus colors.
I quan arribi el capvespre,
trobar un aixopluc allà a prop
per dormir somiant contents
que és ple d'indrets el món.
2 comentaris:
Molt bonic, Isabel.
I ja de pas, molta sort en els PremisBlog.cat.
Una abraçada.
Sther,
Moltes gràcies!!!
Isabel
Publica un comentari a l'entrada