statcounter

dijous, 8 d’octubre del 2009

Núvols a capes


Núvols a capes,
gris, blau i blanc,
i a sobre del mar
tots els rosats.

Són jocs dels raigs,
són matins normals,
són la millor excusa
per mirar a dalt.

I veure un cel
emocionant,
ple de matisos
i llums canviants.

La natura viva
ens va envoltant,
cal mirar-la sempre,

tenirla a mà
i fer-li un poema
per recitar.



4 comentaris:

Montse ha dit...

Se n'aprenen algun, els teus alumnes, de poema? deu ser molt gratificant sentir-los recitar un poema teu!

Isabel Barriel ha dit...

sí... de tant en tant els hi regalo algun, i de vegades venen l'endemà i me'l reciten com "lluritus"; sovint compartim lectura i comentaris d'alguns poemes que es relacionen temàticament amb la feina de classe, i també acostumen a recitarlos "sense mirar el paper", com diuen ells. Ja hi estic acostumada!
Sovint rebo encàrrecs, i procuro cumplir-los.
Avui una nena de tercer m'ha dit que penja els meus poemes a la paret del costat del llit, i es posa contenta xq quan s'aixeca al matí és el primer que veu...

Montse ha dit...

uauuuuuuuuuuuuu
i no estàs que no hi caps a la pell?

hauràs de fer règim, que aviat no hi cabràs a la roba, hehehe...

Isabel Barriel ha dit...

no sé, ja estic acostumada...
Sí q és veritat q la roba se m'encongeix, ara que ho dius!