Boires del matí
que oculteu el mar.
Li traieu la funció mirall
i les ganes d'emblavir.
*
Vent blanquinós
de textura etèria,
cel enganxifós
a la gran via aerèa.
que oculteu el mar.
Li traieu la funció mirall
i les ganes d'emblavir.
*
Vent blanquinós
de textura etèria,
cel enganxifós
a la gran via aerèa.
*
A migdia, el cel és trist,
la llum aclapara pena,
el mar no es deixa veure
i la ciutat, fosca, griseja.
A migdia, el cel és trist,
la llum aclapara pena,
el mar no es deixa veure
i la ciutat, fosca, griseja.
*
Dia qualsevol de novembre:
el desencís d'una tardor
sense fred, ni pluja, ni aquella remor
que li atorga glamour al bosc,
als carrers urbans colors d'orfebre
i a la vida quiotidiana, sabor i alè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada