Estira't al terra
sota els vanos d'una palmera
per veure com cada estel
il·lumina l'escena
teixint mapes i camins
a la nit més fosca i extrema.
Com tu, contemplaren abans,
egipcis, celtes, grecs i romans,
fenicis, nabateus, hitites i troians
constel·lacions d'extraordinàries formes.
Inventaren històries,
llegendes i mites.
I sota el titil·lar de les estrelles
seguim somiant aventures,
solcant l'infinit amb l'esguard
i cercant mil respostes
sense saber ben bé
formular els perquès.
2 comentaris:
Isabel, al meu blog han sortit uns bolets que em sembla que et coneixen. In poemes fantàstic.
Besadetes
Sàlvia
Sàlvia,
Vaig ara mateix! QUÈ BÉ!
Publica un comentari a l'entrada