Passegen paraules pel cap
buscant el ritme del ball,
les coreografies de les rimes
i l'harmonia a les veus i el cant.
Es col·loquen amb saviesa
i el poder d'anar lliscant
per la pantalla i el teclat
sense gaire previ assaig.
I van quedan les estrofes,
i els mots ben conjuntats
al poema fet d'espais i traços negres
que teniu entre les mans.
6 comentaris:
De letres negres si
pero de il.lusions de colors.
lletres negres plenes de sons,
plenes de tot...
Passegen paraules pel cap: de vegades il·lustren els pensaments , de vegades ens entrebanquem amb elles; sempre omplen solcs d'estrofes.
Segons com, ens torturen.
Sovint, ens alliberen.
Creen, de vegades,
estructures tan elaborades
que quan les vols atrapar,
s'esvaeixen dissimulades...
Les paraules!
i si no les atrapes al vol... ja no tornen!
són juganeres! (i feble la nostra memòria)
Publica un comentari a l'entrada