Veure com s'esvaeix la boira
i triomfen sota el sol tots els colors.
Ensumar encara l'olor de terra molla
i encarar el migdia ressec sota una gran ombra...
Situar-se a recer d'un estiu poderós,
deixar-se embolcallar pels sorolls
diürns intensos i grocs entre els rostolls
tot somiant amb la música ambiental
que la nit durà envoltada de guspires a la foscor.
Esperar aquella cataracta sobtada regal de la tempesta,
anar al bosc per ensumar l'aroma de la resina
i encastar-la ja als illots blancs al mar del cel.
Dur la mirada inquieta a la vinya insistenment
per apreciar un raïm encara petit en procés de creixement.
Beure aigua fresca d'aquella font
que ens regala el vessant més ombrívol
vora el primer erol de rossinyols
que ens ubica allà el gps de la memòria.
Deixar-se conquerir pels tomàquets de l'horta,
buidar tota tota la fredor que l'hivern ens ha llegat
i festejar una tardor que ens arribarà un dia rica i generosa.
2 comentaris:
Que mes dir ja ho descrius tu a la perfecció poetica.
gràcies Striper, ets generós!
Publica un comentari a l'entrada