Màgia de Nadal

No plou ni neva

Ni plou ni neva.

Fa un sol que esparvera.

Llueix el mar tranquil i blau,

el cel se'l mira i espera

que no ens enganyem i pensem: 

oh!, ja arriba la primavera.

Va avançant l'any cap a l'hivern

i a tots ens arrossega.

Per gastar les bufandes i la llenya,

per girar amb la roda del temps,

per navegar amb l'harmonia de la Terra.

***

Esperem

Foto: cel d'hivern a Granada

Esperem que aparegui un estel gran al cel,

esperem la llum nocturna de la lluna,

esperem un raig instantani, un coet,

i el sol

i la pluja

i els paisatges acolorits de cada temps...

Esperem que la vida 

ens pinti a la cara somriures,

esperem que les hores

siguin cau d'enginy amb un toc d'alegria,

esperem de la poesia

un sonor aldarull, un ritme acurat.

I que els versos

signin àgils la dansa dels mots.

Esperem.

Un nou dia

El cel s'omple de vida,
el carrer és indret de fred
i el sol a llum ens convida.


Neix ara un nou dia:
serem emissors d'ombra, 
serem amplificadors de la llum,
serem la veu que modula
el ball de la flama de vida,
el ball a caprici del fum.


Ens embolcallarà la grisor 
serena del capvespre
o la foscor de la nit d'hivern
per segellar una jornada recent
plena de vida, de llum i de fred.

Rovellons

Trobats a un indret boscós del Montseny

Sorpresa llargament esperada,

sang taronja entre els dits,

recollir amb fervor la boletada

mentre el sol daura amb consistència el desig.

Passejar pel terra incisiva la mirada

escannejant els tresors 

que el bosc de tardor ens regala

per afalagar-nos els sentits.

Prendre la decisió encertada,

anar pels camins adequats,

veure el verd tendre dels pins

decorant la plata de l'alzinar...

Retrobar-te amb la pinassa,

exposar la pell als esbarzers

i tolerar amb gust una esgarrapada.

Sentir piular una mallerenga,

punxar-te les mans ja tacades, 

despentinar-te amb les branques,

localitzar -oh!- aquell rovelló

o el pinetell que pels matolls s'amaga

i veure-hi al voltant els exemplars que l'acompanyen

a manera d'acolorida i generosa comparsa.

Tots són diferents, tots són una guapada.

Alguns semblen un cul, d'altres un rovell d'ou a l'aguada.

Un d'ells és cau de cucs: li cal cirurgia acurada.

Aquell, claret, reflecteix un raig de sol.

El vinós s'ha disfressat de fosc i tornassolat s'apaivaga.

No marxaria mai del bosc

jo hi viuria allà aixoplugada 

respirant a ritme matiner de la rosada; 

contemplant la lluna fent filigranes entre les fulles,

ensumant la molsa esquitxada pels núvols i el fang,

aquella que l'aigua deixa esponjada

i delata vermellors incipients de la rovellonada.

No marxaria mai del bosc

jo hi viuria allà aixoplugada...

***

Coses de la vaca

Pastura la vaca,

menja l'herba del prat.

Camina la vaca

presumida amb el seu ramat.

Quan el dia s'acaba

i la lluna sembla al cel un fanal,

dorm tranquil·la la vaca

somiant que es banya a les aigües del llac.





***

A caminar!

Densa, fosca era la nit

i la llum més blanca

ha tenyit l'albada

per omplir de vida el dia,

aixecar-te les parpelles,

treure't la somnolència

i fer-te saltar ràpid del llit.

Massa estona a la deriva

mentre penses què faràs;

surt del món nocturn particular

i llença't fora de casa, a caminar!

Veuràs les gotes mandroses de la rosada,

el raig primer que pinta cada teulada,

un artifici d'ombres entre els carrers

i un cel que t'esponja de bon matí els anhels.

No plou ni neva

Ni plou ni neva.

Fa un sol que esparvera.

Llueix el mar tranquil i blau,

el cel se'l mira i espera

que no ens enganyem i pensem: 

oh!, ja arriba la primavera.

Va avançant l'any cap a l'hivern

i a tots ens arrossega.

Per gastar les bufandes i la llenya,

per girar amb la roda del temps,

per navegar amb l'harmonia de la Terra.

***

Fi fred

Foto: tardor als Ports

Queda enrere el sol d'estiu

i les brises vora mar.

Els grocs dels camps de blat,

les tempestes de la tarda

i els dies clars, llargs i vius.

Queda enrere la calor

i ens arriba com una gran abraçada,

com un tsunami inevitable,

com un fet que ens aclapara

aquest fi fred de la tardor.

Fred blanc brillant de l'albada,

delicat i sense entitat de bon matí

absent quasi a migdia,

revifat quan marxa el sol

i amb plenitud quan es fa fosc.

El fi fred de la tardor.

Jornades numerades

Tenim les jornades numerades,

amb les hores preprogramades

sense gaire marge per fugir.

Si t'escapes, malgrat tot,

perquè trobes al temps una esquerda

o t'abdueix a un món paral·lel

aquella estona d'avorriment,

ai! què és difícil la tornada

al més quotidià de la jornada.

Hauràs d'oferir una excusa,

inventar-te malestars

o recitar aquella genialitat astuta

que expliqui (o no) l'absència temporal.

Hi ha llocs al món

Foto: White mountains (New Hampshire)
Autor: Oriol Arteaga Barriel

Hi ha llocs al món 

on la neu de tardor

ha fet seu el bosc. 

I les fulles de colors

semblen ocells en vol
voltant els troncs...

***

Després de la pluja

Després de la pluja

queden gotes brillants

que fan del paisatge

una joieria ambulant.

L'entrada de la nit

Se'm fa petit el temps,

i les hores curtes.

Esmicolen les llums
els millors minuts,
i embolcalla la tarda
el blau enfosquit quan fuig.
I fan reunió els silencis,
reverencien l'entrada de la nit

mentre la lluna tria el seu vestit,
que ha de ser el més elegant i distingit.

D'aquesta manera,
qualsevol actual capvespre
és un indret de màgia
per esperar pacientment la gelor de l'hivern...

***

Obren ses ombrel·les els follets

Insistent, rítmica i silent

cau la pluja sobre el bosc.

Patinen les gotes, 

pengen dels troncs

són llàgrimes, son plors,

queden immòbils tocades pel goig.

Tremolen, emmirallen el sol.

Obren ja ses ombrel·les els follets

i apareixen entre els verds els bolets.

Trompetes, ceps, rossinyols,

rovellons, fredolics i camagrocs,

la vida pel terra entre llimacs i caragols

amb els primers freds de la tardor.

És la festa gran del gran món dels fongs!

La tardor s'ha fet poema

(Muntatge del blog http://quehacemoshoyenelcole.blogspot.com/

Haikú

Petita cançó de tardor

Ha plogut per fi al bosc (Un cant d'esperança)

Ha plogut per fi al bosc,

la molsa és cau de sons,

hi ha fang vora el barranc,

i les branques degoten.

Els bolets veuran el sol,

s'espavilen amb la pluja:

els camagrocs surten de presa

mentre el rovelló tardà s'ho pensa.

Hi ha allà vida a un món

fet de colors canviants i aromes,

la màgia de la tardor

ens anirà pintant cada racó.

Ha plogut per fi al bosc...

***

Avui

Màniga llarga avui i mitjons,

cel boirós, ventades i frescor.

I aquella aroma humida del bosc

quan começa a ploure a la tardor...

Hora de canvis

Tanca l'estiu la paradeta,

és ja hora de canviar:

obrir el pas a la fresqueta,

als bolets i les fulles enllà.

S'acaba el sol perpendicular,

les vacances plenes d'hores,

suar les gotes com diamants

i moure'ns, al ralentí, 
amb xancles pel jardí.

És temps ja d'espavilar,

d'omplir l'horari sense forats,

és temps d'estrenar sabates

i trobar castanyes per xutar.

Que entri al calendari la tardor,

que ens porti vents amb el fred del nord

i ruixats amb consistència sobre el bosc.

Que ens bressoli sense límits els mots,

que els seus regals omplin els rebosts.

Que ens ajudi a albirar les primeres nevades...

Poètiques ungles

Gratares el cel,

gratares la sorra

gratares el mar

i els vents que bufen per fora.

I així, ara i aquí,

llueixes sobre la roca

a les ungles dels dits de les mans

 els colors de la teva història.

***

Les fruites de setembre

Maduren els gotims de raïm

madura la magrana,

la figuera ens dóna fruita tardana

i aquell aroma de figues al jardí.

Intempèrie

Foto: una platja deserta de l'Índic

Sota el blau del cel,

la sorra blanca.

Intempèrie a la pell,

l'aigua balla

a ritme del gran estel.

Coses de la platja!

La fi de l'agost

Foto: Capvespre a Selous (Tanzània)

Ens ataca la fi de l'agost

amb la dolçor del primer most,

la parra ben carregada

i la llibertat estrangulada.

Passar plana,

trobar els horaris bastits,

el calendari farcit

i a la memòria llum llunyana encastada.

Un capvespre vora el riu

amb el sol enrogit,

el temps sense barreres

circulant sense presses...

Un solemne matí

d'albada amb marea baixa,

sorra humida entre els dits

i sal blava plena de distància.

La brisa a la cara,

històries d'abans

furgant dins del cap

i tanta i tanta lluminària!

Anar enrere pels camins del record

per retallar imatges d'un altre món,

reviure escenes fugaces del sud

mentre ens atrapa la grisor del nord.

Fem rodar poesia

Com qui busca la vida

amagada als detalls,

com qui cerca a les salines

el reflex de la mar.

Així, fem rodar poesia.

(Fragment del poema "El vol i l'alè", publicat a la Roda poètica de juliol 2011 del blog "Itineràncies poètiques")

Parla el vent

Parla, dolç, el vent.

T'explica històries del desert,

de manuscrits entre la sorra,

de caravanes de camells,

de cruïlles i antigues joies.

Escolta, escolta:

manuscrits entre la sorra,

relats del comerç de sal

i el mapa del cel d'una nit fosca.

Parla, dolç, el vent.

T'explica històries del desert...

Raigs

Festeja la tarda

els raigs d'entrellum

que acompanyen la pluja

amb raigs d'or i vellut.

Navegar

Foto: port d'Osaka, Japó

Posaràs la proa a mar per emprendre un nou viatge.

Trobaràs illes desertes i ciutats d'antic comerç,

trobaràs litorals continentals de sorra, roques i sal,

ermites, platges, fars i ruïnes, vestigis del passat.

Pescaràs tonyines i llobarros, somniaràs albades polars.

I el vent serà el teu aliat

i el cel et donarà aixopluc.

Et bandejaran les tempestes

i les onades et bressolaran.

Els dofins i les balenes

t'acompanyaran a alta mar

i un dia el cant de les sirenes

musicarà el teu navegar...

Rierol

Com les aigües ràpides

s'emporten els troncs,

l'oblid esborra flotants records.

Quedaran pentinades les pedres,

les més lleugeres arrelades herbes

i els sempre presents fongs.

a banda i banda del rierol.

Esfera florida

És el nostre planeta

una esfera florida

amb alè d'oceà

que gira i orbita.

I l'aigua i la terra i el vent

són dansaires d'un ritme

a caprici del temps.

Aquest blog es presenta als Premis Blogs Catalunya 2011

Votar és fàcil. Només cal accedir aquí, i anar fent.

Poesiaula figura a la secció "Literatura"

Gràcies

Des de www.stic.cat, has de clicar on posa "registre" (petit, de color blau, a la sisena línia del requadre de la dreta. T'has de registrar i a continuació, votar).

Vacances

Agafar el ritme intern de les vacances,

respirar sentint el pàlpit lleu i tranquil

d'un temps fet per bressolar els sentits.

Ser llum i sal i sol i nit al ritme de dansa vital,

traçar camins aventurers per dintre els llibres,

respirar amb els núvols, admirar l'horitzó

albirant tempestes i pluges i ocells en vol.

Ser aire, ser excusa per ser ona al gran mar,

ser ball de les branques i fruita madura a l'abast.

Ser pont pintat sobre el riu amb poms de poncelles

dibuixades per un llapis màgic que tens a les baranes del cap.

Goig

Entro al temps de les vacances

amb la força del terratrèmol

i l'ímpetu infinit. És una estampida,

és un goig sublim intens i extens.

És omplir la vida

de llum i paradís.

És entrar a un palau

en carruatge alat.

És cantar a cappella

a la millor coral...

Publicat a Itineràncies poètiques, roda juliol 2011

Juliol

Juliol, seny a cada xifra,

bany de color frisós...

Velles geleres vençudes,

gotes passejant per la vida.

I el blat ja groc i les flors als marges,

miralls de llum que reposen l'esguard

i el mar, que a bany et convida.

Nits amb estels, hores que estiren el dia.

Albades tendres carregades de brisa,

soroll que a cada branca, a cada bri d'herba espia...

Activitats per les vacances d'estiu.

Escriure lletres i mots a la sorra,
improvisar amb cireres una joia,
fer a base d'herbes aromàtiques colònia
i dibuixar papallones en vol rondant les flors.

Localitzar de nit al cel constel·lacions,
disfressar-te de fada o d'astronauta
i ballar al capvespre la dansa del sol
al ritme orbital de música de flauta.

Cercar rastres d'animalons al bosc,
fer castells amb pedres i troncs,
inventar embarbussaments amb límit de lletres
i fer de la conversa a fosques un joc.

Escriure missatges secrets,
enviar cartes amb endevinalles,
retallar les revistes de la iaia
per fer una flota de vaixells que naveguin a la platja.

Redactar un conte amb format de poema,
capbussar-te al món dels jeroglífics
i preparar berenars originals
amb aspectes variats i aromes elegants.

Escriure un receptari de plats freds,
començar a fer la carta als Reis
o buscar siluetes dibuixades pels núvols.
I així, coses a milers que pots fer...

Amb un xal de flors

Amb un xal de flors,
amb un vel de llum.
Amb estels sobre el mar,
amb les brises del camp.

Amb el sol vertical
i la nit més fugaç
el solstici d'estiu
ens atrapa i somriu.

Et somriu, ens somriu,
ens atrapa l'estiu...