Foto: algú em pot dir el nom d'aquests arbres?
Parc Natural de Plitviche, Croàcia
Fulles mortes,
és hivern.
No cauen
amb la neu,
no cauen
amb el gel.
Tremolen
amb la brisa,
tremolen
amb el vent.
Rebregades,
enfosquides,
ja esquifides,
testimonis,
fulles seques
d'inclemències
sota el cel.
Testimonis
del gran fred.
De les pluges,
pedregades,
grans tempestes
i nits plenes d'estels.
Hores d'intempèrie
al bell mig de l'univers.
Fulles mortes,
és hivern.
4 comentaris:
Fulles mortes, bolets morts.
És hivern.
Però encara es troben fulles
i encara es troben bolets.
i és que el bosc és cau de vida!
I el boniques que són aquestes fulles mortes, que deixen pas a les noves de la primavera.
T'ha quedat un poema molt graciós al ser compost per versos tant curts.
Imma, estem a la roda del temps i cada episodi és un espectacle (crec).
Tenim aquesta sort. I també tenim la sort de jugar amb les paraules...
Publica un comentari a l'entrada