Un paper al davant meu,
que se l'emporti el vent
al món blau dels núvols
o sobre els boscos d'alçada.
I si algú li ha escrit mots,
que els canti la pluja,
que els plugui l'albada,
que es quedin volant
allà on el món
esdevé somni o fosca estelada...
(poema inspirat per Drapaire de mots)
2 comentaris:
Es un honor que t'hagi inspirat aquest poema tant bonic, crec que em superes. Felicitats
gracies Drapaire! Ens supera a les dues la Poesia... (som afortunades).
Publica un comentari a l'entrada