Dia gris de llum tènue
que s'empassa els records
d'un estiu que albira setembre
amb ganes de claudicar.
És la fi de la calor extrema,
és la fi d'un sol rei del món,
és l'inici del goig rovellat al bosc
i de les tempestes furtives que s'empassen la pols.
1 comentari:
Ara em sembla que sí que ha claudicat l'estiu, i s'acosta la tardor, amb totes les seves connotacions nostàlgiques...M'agrada la tardor.
Publica un comentari a l'entrada