dimecres, 28 d’agost de 2013

S'acaba agost, comença setembre...






Comença el temps polifacètic
ple d'hores en quadrícula,
fet de projectes, de desitgs,
amb un sol que ja declina
i que abreuja l'arribada de la nit.

S'acaben les llums a dojo,
la blavor més contundent,
el sabor de sal als llavis
i els dies amples de l'agost.

I a cada àmbit trobarem que els colors
s'aprimen, esdevenen tènues poc a poc
mentre sedimenten els recents records
que les vacances guarden en conserva.

Que sigui benvingut setembre,
mes de verema, mes d'abundor,
mes de rebaixes a la calor,
cau dels inicis, de les rutines 
i dels capvespres suaus 
que equilibren els núvols amb la blancor...

6 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Benvinguda novament a món real. Suposo que has estat un altre cop viatjant i fent el bé allà per on passaves. Trobava a faltar els teus poemes.

Montse ha dit...

Els colors s'aprimen, i les tardes també! (potser, en aprimar-se la tarda, s'emporta el color)

Rebenvinguda!!!

M. Roser ha dit...

Em sembla com si fes una setmana que ha començat setembre, ho dic perquè els des son més tardorals que estiuencs, però penso que ja va bé per tornar a la normalitat del di a dia, sobretot amb aquestes"rebaixes de calor"...
Petonets.

Isabel ha dit...

Ferran, no sé si faig el bé per on passo, però m´ha fet molta gràcia... A partir d'ara ho intentaré!

Isabel ha dit...

Montse, rebentrobada!!!Amb el pas del temps ho veig tot prim, no sé...

Isabel ha dit...

M Roser, no sé, serà un poema vàlid per molts dies...De fet jo no penso gaire el que escric quan escric; em surt així i així ho deixo...
Feliç setembre i que la poesia ens acompanyi.