Comença el temps polifacètic
ple d'hores en quadrícula,
fet de projectes, de desitgs,
amb un sol que ja declina
i que abreuja l'arribada de la nit.
S'acaben les llums a dojo,
la blavor més contundent,
el sabor de sal als llavis
i els dies amples de l'agost.
I a cada àmbit trobarem que els colors
s'aprimen, esdevenen tènues poc a poc
mentre sedimenten els recents records
que les vacances guarden en conserva.
Que sigui benvingut setembre,
mes de verema, mes d'abundor,
mes de rebaixes a la calor,
cau dels inicis, de les rutines
i dels capvespres suaus
que equilibren els núvols amb la blancor...
6 comentaris:
Benvinguda novament a món real. Suposo que has estat un altre cop viatjant i fent el bé allà per on passaves. Trobava a faltar els teus poemes.
Els colors s'aprimen, i les tardes també! (potser, en aprimar-se la tarda, s'emporta el color)
Rebenvinguda!!!
Em sembla com si fes una setmana que ha començat setembre, ho dic perquè els des son més tardorals que estiuencs, però penso que ja va bé per tornar a la normalitat del di a dia, sobretot amb aquestes"rebaixes de calor"...
Petonets.
Ferran, no sé si faig el bé per on passo, però m´ha fet molta gràcia... A partir d'ara ho intentaré!
Montse, rebentrobada!!!Amb el pas del temps ho veig tot prim, no sé...
M Roser, no sé, serà un poema vàlid per molts dies...De fet jo no penso gaire el que escric quan escric; em surt així i així ho deixo...
Feliç setembre i que la poesia ens acompanyi.
Publica un comentari a l'entrada