Qualsevol dia plourà

Qualsevol dia plourà,
rebentaran els núvols
i l'aigua ens parlarà.

De diluvis,
de plugims.

De rec, de sèquies,
de fang, de rieres.

De les fonts del Nil,
de les cataractes, del mar.

D'illes oceàniques,
de balenes blanques,
de pingüins polars.

De granotes i tortugues,
de cargols i bromèlies
i paisatges tropicals.

De gotes d'aigua
sobre les fulles dels arbres,
i esclatant amb impacte a l'asfalt.

De gel,
de banquises,
d'icebergs.

Qualsevol dia plourà.

Llorer

Llorer,
Llorers
a Lloret.

Em preguntes què vaig veure

Pregunta de cendra,

resposta de mort.

Vaig percebre un cos caducat

-vidre als ulls, pell de plexiglàs-

un rellotge aturat

-velles campanes, tic-tac-

i un plàstic momificat amb mots,

oblidats vestigis d’un antic món.

Em preguntes què vaig veure,

i com que no em pots entendre

et recitaré amb sorolls malcarats

la teranyina mental que he guardat,

doncs sense paraules no pots copsar

l'abast del què vaig veure, del què jo sé.

Brmmmmmm bummm

Prkggrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr frgggggggggg!

Em preguntes què vaig veure...

Aquest text participa al 116è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dins del món"

Animal i vegetal

Vegetal

La vida, un tresor

La vida, un tresor.

Cada batec del cor
l'harmonia interior,
tots els òrgans del cos.

Les passes, els mocs,
les mirades i un esternut.

La tos, empassar-te un mos,
beure l'aigua d'un got,
la calor, la suor, una llàgrima, un plor.

La vida, un tresor.

Capa de núvols

Capa de núvols
que va del blau al plom;
sembla arribar la tardor
quan l'estiu encara no ha viscut.

Neix avui el temps trasbalsat,
ens refreda una ombra sencera
que oculta tots els raigs del sol,
que dispara reviviscent la por,
que evoca amb basarda
dies vells d'absència total de color.

I és precedent d'algunes obres de ciència-ficció...

(Nits i dies d'absoluta negror
en que els humans, ja fantasmes,
són-som- monstres ferotges a un món de foscor).

Cel ric

Cel ric, escenari
de temps canviant.
Ruta de núvols,
tour de cent vents,
volum de llum,
vols d'ocells,
a baix, amunt,
figures a l'aire.
Brisa, ball
amb els arbres:
remor de natura
que a l'atmosfera sura...

I jo, a terra,
esperant que caigui la pluja.

Bany

Aigua de mar:
mirall gran de plata
que rep cada albada
al sol amb un bany.

Passat de pirates,
gestes d'antics navegants
floten a la platja,
són records, anem nedant.

Deixen perenne una estela
són aigua, són sal,
són fragments d'història marina,
són llums que reflexen
les auques del mar.



***

Pujar al terrat

El silenci,
la foscor.

Veure la lluna fluorescent
d'un daurat incandescent.

Pujar al terrat
amb quatre salts
i dilatar-me les pupil·les
dels meus ulls de gat.
Quedar-me immòbil allà dalt
fins que el silenci rebenti
i la foscor em retalli el cos
contra l'horitzó, a l'horitzó.

El silenci,
la foscor.

Ha tronat a mitja tarda

Ha tronat a mitja tarda,
s'ha cobert el cel de núvols
i la tempesta amenaçava
mentre bufava fort el vent.

Ha tornat a sortir el sol
per fer lluir flors i branques,
il·luminar un vespre de mel
i salpebrar la llum del cel.

Sense ploure cap gotellada,
ha fugit la nuvolada.
I és què l'oratge ens sorprèn
en capgirar la previsió anunciada.

Flors d'un dia

Flors d'un dia.
Vermell d'harmonia,
cinc pètals de simetria radial.


L'hibiscus: vitalitat
i valentia incondicional.

Del baladre

No estan quietes les branques,
es mouen flexibles al vent.
Fulles i flors del baladre,
verd i rosa dansant sota el cel.

Bonica i harmoniosa,
bonica natura verinosa
que augmenta la bellesa
del meu món estiuenc.


És viu el baladre
i mort el veí pruner nan japonès,
és viu i metzinós el baladre,
convivint amb l'aromàtic llorer.



***

Diumenges

Els diumenges de vacances
són dies malaguanyats;
si dupliqueu els descansos
podeu al final sortir malparats.

Oh, si els poguéssiu traslladar
al període laboral...!

Ballem a mar

Es banya el sol
es banya el cel
es banya el món
em banyo jo
et banyes tu
es banya ell
es banyen elles
ens banyem tots,
banyem els ulls,
banyem el nas,
ballem a mar,
som llum i sal.

Entre dos llums

Al vespre, tons daurats al cel
sector oest, acompanyant el sol que fuig,
i tots els rosats darrera uns pocs núvols
que esdevenen immòbils cap el gris.


La nit, temps fosc amb lluna
entre dos llums en evolució.

A l'alba, solemne és la claror
que comença sent aquarel·la
per acabar al cel en gran lluentor.
Tots els blancs, tots els blaus,
roses i grocs, canviants tots els colors.
Xatracs, gavines i falciots al vol.
Es fa evident molt aviat el sol,
donen llurs raigs ales al nou dia.
Volen les hores, vola el temps,
es succeeixen els moments
fins que torni una altra vegada la vesprada.

Temps immens

Temps immens
ple d'interès
que gestiona hores
profundes sota el cel.

Moments fora rellotge
que abominen el s'ha de de fer
i estenen xarxes àgils
pel fes el que vulguis, tu mateix.

És el temps de les vacances
sense horaris
ni haver de sortir corrents,
és el temps per perdre el temps,
és el temps d'això és viure, així és.

Perdre el temps en lectures
pel·lis i aventures,
llargs passeigs,
anar al port,
comptar els estels
i escombrar dels racons vells
les lletres, veus, mots i idees
cap a aquests o altres poemes.


O senzillament, sentir el vent
com et remena els porus de la pell.

Des d'aquí

...veig el món.

***

Podeu ja tornar

He molestat les llagostes,
he fet saltar de l'herba els hostes,
han volat les papallones
i he foragitat un reguitzell de grills.

Ara podeu tornar-hi, us convido.
Ara us deixaré ja tranquils
fins que talli de nou la gespa,
la gespa verda del meu jardí.

Ara podeu ja tornar-hi
i passejar entre plantes i flors,
a mitja tarda amb el rec banyar-vos
fins que la nit us bressoli el cos.




::::::

Horitzó

T'allunya la mirada,
et crida món enllà,
és l'horitzó que et clava
la sageta de voler-lo traspassar.

I com que el Planeta és una esfera,
mai acabes d'arribar,
sempre es desplaça
quan et penses que hi ets a tocar.

L'horitzó, com el futur,
són fites ancorades al mot lluny
i per molt que avancis
no els tindràs pas a l'abast...



***

Ens mira la lluna

Ens mira la lluna,
des del fons de la nit.

Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.

Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.

I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.


Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.

Murtra florida

Murtra florida,
blanc entre el verd.
La mar et regala la brisa.
La llum, ve del cel.


***

Bany

Bany de sol,
aigua i sorra.
Bany ben d'hora.

Cada albada

Cada albada,
després del bany de la rosada,
rebre el primer raig de llum.

Cada albada
tancar un capítol de l'aventura
i obrir una plana en blanc.

Cada albada
respirar a consciència, renovar l'alè
i cantar contemplant al cel l'últim estel.

Cada albada
iniciar un any que avui estrenes
amb sabates saltarines blaves i papallones a les cames.

Cada albada
adquirir el compromís d'incorporar una nova paraula
al llenguatge actiu dita amb veu ben armoniosa.

Cada albada
sentir que ets un tros del món
i que ha d'encaixar la teva peça al gran entorn.

Cada albada...

Xipoetes

L'Estel Julià publica al seu blog xipoetes aquest muntatge.
Si hi entreu, en podeu trobar més que l'Estel ha elaborat, i que són únics i molt valuosos per estendre la poesia entre els xiquets i les xiquetes.





Open publication - Free publishing - More xiquets

Verd sobre verd

A mitja tarda

He podat la parra.
Pàmpols, circells i raïm,
fora a mitja tarda.




***

Pobre parra

Ha crescut amb desmesura,
ha envaït el lloc de pas,
ha omplert el jardí de pàmpols,
és la parra més exuberant.

I ara jo amb les tisores
l'hauré d'anar a podar
per poder conviure amb ella
fins l'hora de veremar.

Pobre parra tan poblada,
la deixaré massa pelada.
Pobre parra que perdrà
grans de raïm amb la podada.

Ha começat el concert

Ha començat el concert,
ja sona tota l'orquestra
compassant el so entre l'herba.

Són els grills més sonors
que es disparen de cop.
Són els grills més sonors
que donen respostes al sol.

És el so de l'estiu,
és el color de la calor,
és el to del cant més groc
quan la tarda traspua foc
i esfilagarsa hores de xafogor.

Brisa africana

Brisa africana,
calor insistent
que embafen i ocupen
el temps estiuenc.

El camp ja està sec
sota el blau del cel,
els núvols s'obliden
de ballar amb el vent.
I el vent s'oblida
d'esponjar l'ambient.
I l'ambient s'oblida
d'amorosir el temps.
I el temps s'oblida
de que tanta calor
indigesta l'humor de la gent.

Temps fluït

Benvingudes les vacances,
font de temps il·limitat
emmarcat per vespres i albades
que gestionen els balls celestials.

Temps fluït,
buit de xifres.
Cau d'òrbites
i jocs mentals.
Espai eteri
que amalgama
força immensa
i moltes ganes de volar.
Temps fluït
amb ecos del mar,
de rieres,
rostolls als camps de blat,
so de granotes cap el tard
i la flaire de resina
que desprèn el vent
quan bufa despistat.

Estrenem juliol

Estrenem juliol,
calor, llum i sol.

Nits de somni,
vespre i color,
tardes llargues,
matins de moltes hores.

Albades promptes,
llibres a prop.
Plugims, xafogor, tempestes
i temps sense arestes.

S'escabulleixen les hores
pels filtres i les trames,
pels forats del passat.
Incertes s'escapen,
les engulleix un no res.

Al llindar del silenci,
una veu les farà brollar:
seran lletra de cançó
o cantata solemne de mort...

Assortides les paraules

Assortides les paraules,
com una safata de rebosteria
que mai no s'acaba i sempre ens abasteix
el desig de dolçor.
Ni nata, ni crema, ni fruites, ni sucre,
sols lletres artesanes per bastir els mots
i construir paradisos d'illes, nàufrags i rom
o explicar converses silents entre la lluna i el sol.
Les que sonen de dia
i de nit són remor.
Les que pinten els núvols
amb espurnes d'or.
Les que volen amb el vent
i no les detura ni el propi record.

Assortides les paraules.

Temps inusitat

Temps inusitat
que ens dibuixa hores buides
per omplir-les a caprici (o no)
amb lectures o aventures,
cançons, passeigs i viatges i natura,
banys a mar o a les cascades
o d'aire lliure per muntanyes i pastures.

Temps ric,
enfarfegat,
insòlit i esperat.

Temps voluminós
dúctil, dinàmic
insospitat i admirat.

Profund, cabal
que mai no hauria d'acabar.
Temps exuberant.

Per contemplar
com creix la ombra
o es desfà degotant el gelat,
per a esperar una tempesta
que ens faci un nou pentinat,
per conrear les velles amistats
o escriure cartes al més enllà.
Per empaitar rats penats,
o netejar les teranyines dels racons mentals.
Per fer vacances
i desfer-nos-en en lloances.

Murtra, llentiscle i argelaga

Murtra, llentiscle i argelaga;
majestuosa l'atzavara
entre els pins, vora la mar.

Ensumar la flaire entre floral i salada.
I guardar endins els verds i els blaus,
i deixar que l'horitzó
t'arrossegui la mirada fins a llocs insospitats.

Murtra, llentiscle i argelaga;
majestuosa l'atzavara
entre els pins, vora la mar.

Ens atrapes

Ens atrapes, temps d'estiu
amb tes ones poderoses
i ens llences al buit blavós
de les aigües i dels núvols,
dels vols alats dels somnis,
de la màgia de les nits,
del temps lluït i immens
que il·lumina cada hora
el raig de les vacances...

I ens fas fer el mort al mar
i esperar el sol a l'alba
i comptar els estels que cauen
formulant un desig a cada estela
i veure sèries oblidades
i contemplar el raïm com creix
i escriure rimes encantades.
I ens fas pair el dinar amb la migdiada.

Ens atrapes, temps d'estiu
amb tes ones poderoses.