Queda el crepuscle endolcit
per la olor de flors obertes,
absent enguany el gessamí...
De flors de Sant Pere és la flaire.
No és pas fortuït,
és l'aroma necessària
per evocar un antic sentit
que esborra paraules,
que rebutja els mots,
que sols demana un silenci infinit.
És efímera la flaire,
i permanent el record.
statcounter
dimarts, 10 de juliol del 2007
dilluns, 9 de juliol del 2007
Volen baix
Volen baix les orenetes,
anuncien que plourà.
Ja arriben núvols negres,
els hi toca ara actuar.
Hi ha batalla a les alçades,
un raig de sol vol triomfar
mentre bufa una ventada
que ens aconsegueix encostipar.
Passen hores indecises,
ennuvolades i molt grises
fins que una gota inicia el ruixat.
I és ara el moment gran i triomfal,
plou a dojo, rega l'aigua tot el camp!.
Volen baix les orenetes,
anuncien que plourà.
Ja arriben núvols negres,
els hi toca ara actuar.
Hi ha batalla a les alçades,
un raig de sol vol triomfar
mentre bufa una ventada
que ens aconsegueix encostipar.
Passen hores indecises,
ennuvolades i molt grises
fins que una gota inicia el ruixat.
I és ara el moment gran i triomfal,
plou a dojo, rega l'aigua tot el camp!.
diumenge, 8 de juliol del 2007
Tot el mar
Tot el mar està esperant
que la nit pengi la lluna,
doncs vol ser el més gran mirall
del satèl·lit fulgurant.
I vindran els rogers i les orades
i els pops i les llagostes i els calamars
a dansar amb la llum daurada
mentre els humans somiem mons ideals.
I quan neixi l'albada
i el sol torni a sortir
s'amagaran la lluna i els animals
i ens convidarà el mar a prendre un bany.
Tot el mar està esperant
que la nit pengi la lluna,
doncs vol ser el més gran mirall
del satèl·lit fulgurant.
I vindran els rogers i les orades
i els pops i les llagostes i els calamars
a dansar amb la llum daurada
mentre els humans somiem mons ideals.
I quan neixi l'albada
i el sol torni a sortir
s'amagaran la lluna i els animals
i ens convidarà el mar a prendre un bany.
Poemes per tot el curs (P4)
ESTACIONS
Tardor
Ens atrapa la tardor
amb la pluja i la frescor,
un cistell de rovellons,
la magrana i sa dolçor.
Hivern
Les nits són llargues,
i mirem els estels
a través dels vidres,
que al carrer ens congela el fred.
Primavera
He vist una oreneta
anunciant la primavera
entre un ametller florit
i la lluna aquesta nit.
Estiu
El groc ha pintat
tot el camp de blat
i el sol ha il·luminat
les flors que hi ha al prat.
Tardor
Ens atrapa la tardor
amb la pluja i la frescor,
un cistell de rovellons,
la magrana i sa dolçor.
Hivern
Les nits són llargues,
i mirem els estels
a través dels vidres,
que al carrer ens congela el fred.
Primavera
He vist una oreneta
anunciant la primavera
entre un ametller florit
i la lluna aquesta nit.
Estiu
El groc ha pintat
tot el camp de blat
i el sol ha il·luminat
les flors que hi ha al prat.
NADAL
Hem aprés una nadala,
hem pintat una postal
per dir-vos amb alegria:
que tingueu un bon Nadal!
Cap d’any
Preparem el raïm
i estrenem el calendari
que quan sonin les campanes
l’any nou serà estrella al noticiari.
Reis d’orient
Ja arriba la caravana
del tres Reis amb els camells.
Travessen el desert
tot venint des de l’orient
seguint aquella estrella
que al cel llueix com la més bella.
CARNAVAL
Mira, mira, una flor margarida,
mira, mira, una dama amb pamela antiga,
mira, mira, un elegant senyor d’abans,
mira, mira què n’és de bonica
la gran festa de les disfresses,
la festa gran del carnaval.
LA MONA
Un pastís dolç i feliç
tot cobert de xocolata
amb pollets, ous i plomalls
per celebrar el dia de Pasqua.
SANT JORDI
Ja arriba la diada,
amb llibres a cada parada
i una rosa vermella
per a la princesa estimada.
SANT JOAN
Una coca gegant
per a la nit de Sant Joan
tota plena de cireres,
tota plena de pinyons
amb sucre entre les fruites,
i al cel llums de colors.
Etiquetes de comentaris:
cap d'any,
carnaval,
estiu,
hivern primavera,
la mona,
les quatre estacions,
nadal reis,
Sant joan,
Sant Jordi,
tardor
dimecres, 4 de juliol del 2007
Fulles
Eleva el llorer branques i fulles,
verticals puntes al cel;
verd frondós
prenent el sol
i oferint ombra.
Sols les fulles grogues
miren cap a terra:
van caient
al ritme del vent.
(Les ha matat la vida).
verticals puntes al cel;
verd frondós
prenent el sol
i oferint ombra.
Sols les fulles grogues
miren cap a terra:
van caient
al ritme del vent.
(Les ha matat la vida).
dilluns, 2 de juliol del 2007
La tarda
Un matí de sol brillant
ha quedat a la memòria,
la tarda ha tenyit el cel de blanc
i ha aixecat un fresquet ventat.
Han perdut les flors intensitat,
els colors s'han apaivagat;
sols conserven els aromes,
i el record fulgurant d'abans.
ha quedat a la memòria,
la tarda ha tenyit el cel de blanc
i ha aixecat un fresquet ventat.
Han perdut les flors intensitat,
els colors s'han apaivagat;
sols conserven els aromes,
i el record fulgurant d'abans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)